<$BlogRSDUrl$>

Friday, April 30, 2004

S'ha acabat el mes d'abril 

Molt be,
Aqui estem doncs encarant ja el mes de Maig. El mes de (la!!??) Maria deien abans al Maristes, quina gracia. Avui he estat llegint un blog molt curios que corre per internet. Us en fare cinc centims, es el blog d'un tiu que treballa en un club d'aquests o hi ballen noies (i nois) despullats, i el tiu explica les seves aventures i desventures. per exemple, entre d'altres coses gracioses explica que quan arriba una noia nova al club per a comencar a treballar, ell pensa que d'aqui a cinc minuts li veura els pits de gratis, mentres que els clients del club pagaran dos mi peles per un cubata, nomes per esta alla. Be, ja paro, nomes volia comentar que hi ha gent rarilla per aquests mons de deu i cal anar amb compte.
Avui m'ha tocat el torn de presentacions al lab, el que vol dir que en primer lloc he hagut d'anar a les 6.30 a buscar un cistell de bagels (podem dir que es la versio americana dels croissants). En aquest cistell diuen que n'hi ha un dotzena, pero en realitat n'hi ha tretze, a mes amb una cistella d'aquestes pots agafar dos pots de crema de formatge per xucar els bagels. Les cremes aquestes tenen gustos molt diversos, des de la normal, fins a maduixa, blueberry, o jalapenyo (si, si jalapenyo, pica que es una passada). Total que a les 6.30 ja estava alla, la brometa costa uns 10 dolars, el que no esta malament. Total a les 7 era al lab, i la xerradeta ha començat a les 9.00. Aquestes xerrades poden tenir varies versions, o expliques el treball que fas al lab, o expliques un article que s'hagi publicat a les revistes especialitzades que estigui relacionat amb el teu tema, o be entries un que et faci gracia. La xerrada dura entre 30 i 45 minuts, i es discuteixen coses de l'article, o be es parla de com esta el lab, i si hi ha algun problema d'ambit general. El jefe ens posa al dia durant els primers cinc minutets per si ha passat alguna cosa, i despres comença la fiesta. Tot aixo passa mentres la penya es menja els bagels, coffee, etc. Es un moment de relax per a tos, i on podem parlar de coses del lab que se'ns acudeixen en aquell moment.

Canviant de tema, aqui la serie Friends esta a punt a punt d'acabar, crec que falten un o dos episodis, no n'explicare res, perque hi ha gent que s'ho mira per les europes, pero nomes dire que les parejitas d'aquesta serie es mantene, tot i que no totes i se'n fan de noves (!!!??) Algu ha entes algo, d'aixo es tracta de no explicar res amb moltes paraules.

Ahh una cosa que volia fer de feia temps, us presentare la gent del lab: en primer lloc tenim el jefe, es diu Paul, i es un persontage molt curios, es que es molt callat, i silencios, pero es bon jan. Despres tenim el Carlos, el carlos es fill de mexicans, pero es nascut als USA, es el tecnic del lab i fa mes de 20 anys que treballa amb el Paul, i per tant es com la seva ma dreta, coneix totes les tecniques que es fan al lab, i es la persona que t'ha d'ajudar a fer qualsevol cosa nova. Despres tenim el Kris, un vetera del Vietnam, es l'especialista en fotografia del lab, i ell processqa tot el material fotografic que es genera al lab, es l'encarregat d'anunciar les festes varies que hi ha a la ciutat, porta vivint a San Diego mes de 30 anys, i l'ha vist canviar des d'un poble fins el que es ara. L'altre veterano del lab es el Casey, ell es l'especialista en microscopia electronica, el Casey es un personatge on els hi hagi, es molt raret, pero molt, pero tot i aixo es molt agradable. Perque us en feu una idea, es un tiu d'uns 50 anys, i l'altre dia es va comprar per internet un ordinador Mac de l'any 85 o d'abans, li va costar 1 dolar, no digueu que no es ser raro aixo. Continuare les presentacions en un altre blog, perque pugui durar una mica mes.


Adeuu familia, bon cap de, i fins la propera,

Jordi

Gauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuchuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

(0) comments

Thursday, April 29, 2004

Qualitat de Vida 

Molt bona tarda a tothom,
Avui se m'ha acudit un tema, de fet se m'ha acudit aquest mati al despertar-me i m'he dit, tu, enrecorda't d'aixo que ho has d'explicar el blog.
Es tracta del tema:"Qualitat de vida". En primer lloc dir que aquest aspecte tan eteri doncs es aixo, molt eteri, i cadascu valora el que valora i a la fi aixo es el que resulta en una bona o mala qualitat de vida. Aqui la gent esta preocupada per aquest tema, i per aixo us vull explicar quin tipus de vida faig per aqui. De fet, el meu despertar es sempre molt interessant perque a diferencia de molts de vosaltres no em desperta ni el soroll del vei, ni l'aigua (??!!) que baixa de les tuberies de dalt, ni el camio que porta la carn, ni res d'aixo. A mi cada dia em desperten els ocellets que hi ha als arbres i arbustos que estan a prop de l'apartament. Pensareu, que be, si, molt be, pero es que els elements subversius aquests canten a partir de les 6 sabeu?? pero tot i aixo a mi m'agraden, i per aixo crec que es un punt a favor. Mes punts a favor, doncs l'entorn del barri es molt verd i força net (per no dir molt net, comparat amb Catalunya, es clar), altres coses son que no hi ha un transit excessiu, ni se senten massa sirenes. Hi ha altres punts positius pero ara mateix no me'n recordo. Com a coses negatives, doncs be tenim el fet que el dia que necessites qualsevol cosa no tens la carnisseria ni la peixateria al costat de casa, aixo es un punt negatiu. Altres elements negatius son el fet que el cotxe es albsolutament obligatori en aquesta ciutat. No hi ha vida sense cotxe i la gran majoria de coses estan montades per el cotxe, el que facilita la vida, pero alhora fa que tot sigui com mes impersonal. Fins i tot els caixers automatics son per a treure peles des del cotxe!!!
En quant al tema de menjar ja hem comentat el tema de la botiga Whole Foods, es l'unic lloc que jo he vist on el peix es força decent i hi ha gent que despatxa nomes peix, o nomes carn. Als altres llocs tot esta empaquetat i apa espavila't. Que passa que a Whole Foods tot es mes car i per tant hi ha moltissima gent que ja d'entrada no hi va i es queda amb el que hi ha als supers. Parlant de menjar s'ha de comentar el tema de restaurants, aqui n'hi ha molts, pero la gran majoria son cadenes de restaurants, estil Lizarran o coses aixi. Hi ha pocs restaurants locals, i els que hi ha, es clar s'ho fan pagar, pero aixo no es problema, aqui la gent te pasta (no tothom, es clar).
Ja se m'acudiran mes coses, pero hi ha coses molt positives i coses negatives com a tot arreu, ara cal dir que n'hi ha mes de positives que de negatives.
Fins aqui el tema Qualitat de Vida. Tornant al tema canadenc del que vaig parlar ahir, el Bill esta molt emprenyat i ja ha començat a planejar el boicot a productes canadencs (quins?????!!). L'home esta molt susceptible, fins i tot va equiparar paissos arabs com Siria i/o Iran a Espanya, perque va dir que tos aquests paissos s'han rendit als terroristes. A mes esta molt emprenyat amb Al-Jazeera perque no diu res sobre els nens morts a Basra la setmana passada per un atac terrorista suposadament d'Al-Qaeda. Te rao, pero es que ni Fox, ni CNN diuen res dels morts iraquians aa Falloojeh, ni accepte que els presoners de Guantanamo algun dret han de tenir (els han declarat combatents il.legals, i per tant no tenen ni els drets garantits als presoners de guerra). O sigui, que tela marinera amb l'irlandes aquest, esta fet una fera.

Fins dema nanos,


Ah per cert, no creieu que el barça s'hauria de deixar guanyar (la Lliga esta molt complicada) per l'Espanyol, pobrets, es que si no se'n van al forat, tu.

Jordi

(0) comments

Wednesday, April 28, 2004

Canada!!! 

Molt bona tarda a tothom.

Veig que estem creant allo de la dependencia mutua, el que vol dir que jo he d'escriure perque hi ha gent que llegeix el tema aquest cada dia, i si ho deixo de fer es desenganxaran i despres tornar a fer que la gent s'aficioni es mes dificil perque ja els hi has fallat un cop o sigui que espero que si mai no em be de gust escriure res no m'oblideu!!
Avui comentare una de les histories mes histeriques que han passat pel programa de l'O'Reilly Factor des que me'l miro. El que ha succeit es el seguent. Hi ha dos soldats americans que no els hi ha vingut de gust anar a Irak, i per evitar la justicia americana han fugit al Canada, desertors !!!! cridava el Bill ahir a la tele (era patetic). El govern de Canada, no els ha tornat als USA, sino que a mes els ha benvingut al gelid pais de la fulla del platan, a mes els hi ha permes crear pagines web i han sortit a tots els diaris canadencs. Total que els hi han donat bona premsa. Doncs que pasa, el nostre amic Bill creu que no nomes es una ofeensa als USA sino que a mes es com un atac als USA i per tant ja ha cridat a tota la seva legio de seguidors a fer un boicot a productes canadencs als USA. Ja ho va fer contra productes francesos amb un exit dubtos. A veure que passa.
Ahir entrevistava a una socialista canadenca sobre el tema i la tia li deia que ella no entenia als USA, ni perque tenien tantes ganes de matar a tot quisqui, jo tampoc, nomes s'enten si tens una industria armamentistica potentissima que necessita vendre armes per un tubo, etc, etc, etc.
Avui no se m'acut massa res mes per explicar-vos, nomes dir que un dia vaig comentar a la feina que no recordava haver treballat enlloc on cada dia haguessis de passar per sota la bandera del teu pais, ni catalana ni espanyola, res d'aixo, i en canvi aqui cada dia es passa per sota la bandera de les barres i estrelles. La resposta de la gent del lab va ser que ells no recordaven haver treballat enlloc on no veiessin la bandereta cada dia a l'entrada de les instal.lacions. Queda demostrada la diferencia cultural entre els dos paisos amb aquesta curiositat.
Aquests dies estic pensant en fer un leasing d'un cotxe nou, pero em cal una mica mes de temps per estalviar unes peles. El leasing, contrariament a Europa, es mes barato que la compra, l'unic que al cap del termini determinat pel contracte s'ha de tornar el cotxe, i tens un limit de milles a recorrer anualment. M'ho estic pensant seriosament, esperare de cares a finals d'any, pero he vist que per a leasar un Impreza WRX nomes pagues uns $200 al mes, en canvi si te'l vols comprar son uns $500, o sigui que igual val la pena. Ja veurem, ja veurem,...

Adeuu familia, fins dema, esperem,... Ruuuuuuuuuuunaldinhuuuuuuuuuuu t'estimem no marxis

Jordi

(0) comments

Tuesday, April 27, 2004

Dimarts assolellat 

Hola familia, aqui esta fent un sol que peta, pero que peta. Tot i aixo ja m'han comentat que no durara massa perque a la que comença a fer molta calor es genera una calitja permanent que tapa tota la costa, o sigui que a disfrutar. Aclareixo que aquesta calitja desapareix a partir dels mesos de Juny i/o Juliol, pero el Maig es miserable a les zones properes a la costa.
Avui us comentare alguna cosa de la feina perque mai en dic res i suposo que us fara gracia saber que coi hi faig per aqui. Aquests dies estic treballant amb una toxina que s'anomena SEB (stafilococus enterotoxin B), aquesta toxina es una de les principals causants d'intoxicacions alimentaries, i es interessant perque provoca una activacio important del sistema immunitari de l'organisme a on va a petar. A nosaltres ens interessa perque es un metode alternatiu i diferent que tenim per activar el sistema immunologic dels animals, i per tant ens permet estudiar elements diferents als nostres animals. Us preguntareu com administrem aquesta toxina. per administrar una toxina es pot fer de moltes maneres, per via oral (que se la menji o begui), per via intraperitoneal (punxant a la panxa) o per via intravenosa. A nosaltres ens interessa aquesta ultima perque ens estalviem tota una serie de passos que es produeixen a les altres vies. Pero com ho fem per injectar a la vena? Doncs no es senzill, no. Dos dies abans d'administrar la toxina o el que sigui, posem un tub de plastic a la vena iugular de la rata (la que passa pel costat del coll), el lliguem a la vena, i el fem passar per sota la pell fins a l'esquena de l'animal, on ens sera mes facil acoblar un altre tub de plastic per on hi posarem la toxina en questio.
Un cop s'ha administrat el que sigui es deixa fer efecte (es poden estudiar els efectes a diferents temps), i es perfundeix l'animal (perfundir: substituir la sang per un fixador que ens permet mantenir l'estructura del cervell de la rata totalment intacte). S'extreu el cervell i el tallem amb un llescador de teixits.
Espero que ningu estigui marejat en aquest punt del blog.

Recordo pel despistats que he posat alguns links a la barra lateral perque podeu navegar quan el jefe no estigui a prop (ara??). Hi ha un link de l'Earth Day a San Diego i uns altres de Fox perque podeu veure la cara de pepino de l'O'Reilly.
Voldria comentar el que esta passant amb aquest individu al Canada. Es veu que al Canada poca gent rep FoxNews, i hi ha hagut gent que ha demanat a les companyies de cable que volen veure FoxNews perque volen veure el Bill O'Reilly. El que ha passat es que alguns periodistes de diaris mes o menys d'esquerres han dit que no val la pena que les companyies es gastin les peles per a veure aquest pallasso, perque l'unic que faran es que la gent se'n fotin. Total, el Bill s'ha ofes i ha iniciat una campanya contra un determinat diari canadenc del que no me quiero acordar, dient que son uns impresentables etc, etc, i evidentment un altre diari canadenc, aquest mes de dretes s'hi ha afegit perque veu que pot atreure lectors a la seva publicacio. No si el tiu ja en sap de fotre merder, de fet va ser ell qui va iniciar un boicot contra productes francesos als USA, tot i que no crec que hagi tingut massa exit.

91X Rocks, es una emissora fantastica, la podeu escoltar per internet al www.91x.com No esta malament!!

Adeuu, Gauuuuuchuuuuuuuuuussss


(0) comments

Hola a tothom 

Buenas, sóc la Isolda (ho aclareixo perquè no ens liem). Carinyu la foto de la bossa amb les agulles són una passada, però poder sí que t'agafaran. Ara vaig a fer el dinar amb la meva mare (intetarem menjar peix, salmó o algu així). Bueno demà intentaré escriure més perquè ara tinc pressa. Bon dia a tothom i fins demà. Apa siau.

(0) comments

Monday, April 26, 2004

Bona tarda familia 

Molt bona tarda, com anem?? Suposo que be, no us hi mateu tant treballant perque al final no val la pena, tos acabem alla mateix, pero ja se sap, tu, ale a continuar, pero que feu llegint aquesta tonteria?? Bueno continueu i sabreu alguna coseta mes d'aqui a uns cinc minutets o menys.
Avui us comentare que tal i com he anat explicant els ultims dies, una expedicio dels Nous Almogavers va arribar a La Jolla fa una setmana. Aquesta expedicio no es res mes que un paquet que va ser enviat per la familia Trilla-Serrats; Serrats-Trilla amb tota una serie d'estris de supervivencia per l'explorador de California que us escriu sempre que pot. Entre les diferents cosetes que hi havia cal destacar les postals de Girona i BCN, i un barrufet dormilega que em recorda que un dia em vaig adormir, pero nomes un dia!!!!. A dins la capsa hi havia un pilo de coses mes, pero segur que tots vosaltres ja ho sabeu. He escrit aquestes linees per a fer mencio i recordar que aquests regals son molt benvinguts i els agraeixo de tot cor, fan moltissima il.lusio.
A veure per la penya que encara esta poc familiaritzada amb el lloc de treball de l'escriptor de moda a Fallujah, es la seguent , a veure si el tema link funciona.
Mes cosetes, a la seguent pagina web hi trobareu informacio del Dia de la Terra que vam celebrar ahir a San Diego, va ser fantastic, com ja he comentat .
M'agradaria comentar que ahir a la festa aquesta vaig descobrir una altra emissora de radio de San Diego que es al dial 91.1, l'emissora es diu 91X i es de rock. Es una mica mes seriosa que K-Love i de moment no he trobat cap locutor que es digui ni Vampiro, ni Tiburon com a la ja mitica K-Love, pero esta força be, es un estil bastant alternatiu, el que la fa de bon escoltar. temes que hi he escoltat, entre d'altres un de Jet que no en se el titol, i unes quantes de Offspring (per als majors, rock durillo). Us anire informant del que s'hi cou en aquesta emissora. Per descomptat que els The Sinclairs, dels qual n'he posat una foto a l'album no hi surten. Que dir d'aquest grup fantastic del sud de California, doncs que son unes 6 persones (violi, banjo, guitarres i fins i tot un instrument super raro, d'aquells del oeste). Les cançons eren de tipus folk i country tot barrejat, pero molt maques i interessants al cap i a la fi. Acabo de googlejar The Sinclairs i no hi surt res d'interessant, no m'extranya, aquell grup es massa autentic per sortir a Google.

Be a reveure i fins dema, estarem al tanto de l'O'Reilly a veure que diu el guia espiritual dels USA.

Visca el Barça, visca Ronaldinhuuuuuu Gauuuuuuuuuchchchchchchuuuuuuu, visca els Memphis Grizzlies manque pierdan (gran partit del Gasol ahir)

Adeu

Jordi

(0) comments

Earth Day 

Molt bon dia nois!!! Us recomano que mireu les noves fotos que he psat a l'album, us poden servir com a guia grafica del seguent text.
Abans de res dir-vos que el tema de la parabolica ha estat un fiasco ja que el meu balco no esta encarat correctament, i per tant m'haure de quedar amb el que tinc, be no esta malament, amb aixo dir que evidentment no vaig veure la gran victoria del nou Barça a la galaxia merengue. Tot i aixo estic molt content, i veig que anem directe a la primera posicio, us imagineu guanyar la Lliga dels Galactics!!! Seria magnific, se que hi ha molta gent catalana i no catalana, que pensa que el Barça no guanyara la Lliga, jo crec que si, endavant, vinga!!!

Com us vaig comentar el dijous, vaig celebrar el Sant Jordi a Balboa Park, San Diego, CA. Alla la penya americana celebrava l'Earth Day (o Dia de la Terra). Va ser molt i molt divertit, des de musica rock, jazz, folk (veure foto dels The Sinclairs), country (amb banjo i tot plegat). Tambe hi havien cerca-viles de Hare Krishnas (cantant allo de Hare, hare, krishna, krishna,...), d'indis americans tocant els seus tambors, i finalment van passar uns que es diune de la fe Bahai'j o algo aixi, en que consisteix aixo, doncs be, son uns que creuen que hi ha un deu que es a dins de totes les persones i a dins de totes les coses. Entre tota aquesta varietat cultural, tambe hi havia xinos amb cultes extranys, multiples escoles de yoga, massatges raros i etc. Fugint del tema mistic, tambe hi havia estands de totes les organitzacions imaginables, des de Starbucks anunciant que ells tambe son verds, a una associacio de bonsais, gent anti-avort, amics del John Kerry (proper candidat democrata en les eleccions americanes), associacions de criadors de cactus, i hippies pro-pau. Pel que fa a la gent pro-pau, dir-vos que vaig comprar un parell d'aquelles coses que porten un missatge i s'enganxen amb una agulla imperdible (veure fotos). Ara les porto a tot arreu, espero que no tingui cap problema.
La veritat es que balboa Park es un parc magnific, recorda Montjuic pel tipus de construccions i l'organitzacio de tot plegat. A mes, tambe es on hi ha el Zoo mes famos del mon, es un lloc molt maco i que recomano a tothom!!

Si teniu alguna pregunta, ja sabeu, mail al canto

Adeuu

Jordi, Visca el Barça, No a la guerra.

(0) comments

Friday, April 23, 2004


(0) comments

Sant Jordi 

Molt bona tarda o tothom, Good afternoon La Jolla, CA!!!!!!! ueeeyyyyyy

Be aqui s'acaba un dels Sant Jordi mes solitaris i tristos que un pot recordar en uns quants anys, pero que hi farem. No vull fer pena a ningu, nomes destaco els fets. El contacte tipus mail, telefon esta molt be, pero res pot substituir el cara a cara i el tracte huma. En aquestes ciutats on el que menys hi ha es contacte personal doncs que voleu que us digui, un ho troba a faltar, tot i que a tot t'acostumes.
be, doncs com us deia, per aqui poc Sant Jordi, i poc llibre i menys encara rosa, fixeu-vos que vaig preguntar el preu d'una rosa per aqui i val menys de $3, i son molt maques, us imagineu els que heu pagat cap a 6 euros?? Us han ben fotut, pero ja se sap, tu, jo tambe els pago i amb molt de gust (aixo si, sempre que tothom pagui el mateix, no com a casa de l'irlandes aquell que cobrava diferent per la mateixa rosa, quina cara!!).
be a lo que anava, tema Sant Jordi. Escriptors destacats, acabo de sentir a Catalunya Radio que el Buena ha tornat a arrassar, pero que passa la gent no es cansa d'aquest tiu, es que som massoques no?? L'home fa gracia, aixo ho te, ara tenir tota la biblioteca dels llibres del Buena denota falta d'imaginacio i/o alta adiccio a la tele. Mes escriptors, tema Cercas s'ha calmat aquest any, no?? s'estaran preparant pels oscars amb soldados?? Entrem a sac amb el Dan Brown, aquest tiu ha trobat la terra de fer pipes amb el Da Vinci. La gent s'ha enganxat al codi com mai s'ho hauria esperat ningu, a mi, personalment el llbre em va agradar molt, ara, en tornaria a llegir un altre d'aquest individu, doncs no, perque no? perque segur tots els seus llibres son igual, a mes la historia, per molt be que esta, i que ho esta, te l'esperes bastant, o sigui que podem dir que es com aquelles pelis que dius, si, si, m'ho he passat molt be, molt entretinguda, ara, alguna cosa mes, doncs no, res mes. Finalment em guardo pel final dos autors que aconsello a tothom, un es el de L'ombra del Vent, grandissim llibre on els hi hagi, historia misteriosa i embolicada que enganxa des del primer instant, altissimament recomanat a tothom. L'altra es l'Assumpcio Cantalozella, gran llibre el Falco del Compte, i acabo de veure que aquest any n'ha publicat un de la guerra dels segadors, si us agrada la historia, i a mes la catalana, els recomano tots dos, tot i que aquest ultim no l'he llegit pero segur que esta de conya.

Despres del repas catala entre en el tema america. A veure a Irak el tema s'esta embolicant que fa fort, l'altre dia vaig llegir un article molt interessant d'una professora de l'autonoma de Madrid (es una especialista en temes arabs) i comentava que als americans els interessa el caos, perque d'aquesta manera poden aplicar politiques de caos (bombardejos indiscriminats, ...) i no passa res. O sigui que a ells els hi interessa que hi hagi una mica de merder per d'aquesta manera imposar la seva fora bruta. Veritat, mentida?? No ho se. Mes coses, el tema de les fotos de les caixes amb soldats morts es una parida de les mes grosses que he vist ultimament. Que passa? Aqui creuen que no es bo per a la moral de la poblacio que veiem les caixes dels valerosos soldats morts, be aixo es el que hi ha, i en una guerra o se'n torna viu o mort, alla no hi regalen caramels que diguem. Mes temes, l'altre dia va sortir un ex-ambaixador america a l'Irak al programa de l'O'Reilly (recordem guia espiritual dels neo-con americans i mes enlla), l'home va dir que ell el que faria seria fotre el camp com mes aviat millor, perque ara hi ha caos amb morts americans, i despres hi hauria caos, pero no mes morts americans. Tot es opinable, aqui ningu no vol ni sentir a parlar de fotre el camp, segons George W "it is unthinkable", per tant el que faran sera apretar perque tot estigui mes o menys OK l'1 de Juliol, i despres ja veurem.
No se que penseu per aqui a les europes, pero des dels USA el que s'observa es que tenim un merder montat per alla que es massa, i crec que ha de petar per alguna banda, pero ja veurem per on.
Per acabar us explico una mica l'argument de 24, i veureu perque ho dic, hi ha un ex-agent de la CTU (ex-amic del Jack) que te un potet amb un virus que mata a tothom que s'hi exposa en menys de 8 h. El tiu n'ha llençat en un hotel de LA on s'esta morint tot quisqui, i ara esta fent xantatge al president dels USA (un home negre molt guapo, segons la isolda). perque hom comento?? be diuen que la realitat supero la ficcio no??? Doncs estem arreglats.

Adeu i bon cap de setmana a tothom, jo el diumenge celebrare el dia de la terra!!!

Jordi

(0) comments

Thursday, April 22, 2004

Avui es tard 

Hola nanos,
Avui es ja a la tarda quan em poso a escriure aquestes ratlles. Suposo que heu notat que aquesta setmana no he escrit massa. l que passa es que els regals de Sant Jordi em van deixar una mica tocadillo i no tenia massa ganes d'escriure. Es que em van fer molta il.lu sobretot les fotos. Ah per cert, ja vaig trobar les postals de Girona i Barcelona, son molt maques. Algunes de les postals de BCN les he donat al jefe perque les doni al seu fill que va BCN aquest estiu i es vagi entrenant.
A veure que us puc explicar. Dir-vos que en aquests moments soc posseidor de mes de 300 xecs diferents ja que en tinc de la primera compte que vaig obrir i de la segona. El tema xec ha estat una miac complicat per l'escriptor de moda d'aquest Sant Jordi (l'aqui present es clar). Com es pot entendre que un paper on hi escrius un valor, que a tu et dona la purissima gana, valgui allo mateix. per entendre'ns tu vas al banc i et donen un plec d'aquests papers, OK?? Despres vas al super i a la hora de pagar el que fas es escriure al paperet el que t'ha costat (i firmes i t'identifiques, es clar). A mi personalment no em convenç massa pero vaja el pais funciona. Un altre exemple, t'arriba la factura de la llum, VISA, gas, TV, el que sigui. Doncs tu arrenques aquell paperet hi escrius l'import de la factura, hi poses el nom de l'empresa i ho envies per correu (37 cents el sello). Que arriba a temps, be, que no, pues te fotes, i apetxugues el mes que ve amb un recarrec for late check. Sort que tenim Bank of America (BoA), aquest banc es el banc pels europeus (almenys pels catalans que no tenen ni idea d'aixo dels xecs, es que no sabia ni on s'havia de firmar!!!). perque ho dic, BoA te un servei per internet on hi pots entrar el nom de l'empresa, l'import a pagar i ells mateixos et generen una ordre de pagament que va directe a l'empresa i tu no has d'enviar res, i per tant els tropecientos xecs que tens no seveixen per res, pero vaja, sempre et queda allo de te doy un cheque en blanco, ... (has d'intentar que no hi hagi fons a la compte, perque si no pots acabar molt malament).
Fins aqui el tema bancari, una altra de les grans curiositats d'aquest gran pais, ahh, ara se me n'acut una altra, el tema del credit. Aqui l'unic que fa falta pera triumfar en aquesta vida americana es tenir un bon credit score, que que es aixo, doncs es un numero que diu quan bo ets tornanat peles que t'han deixat els bancs. Totohom te un score d'aquests, TOTHOM NO!!!! els estrangers vinguts de terres barbares no en tenim, craso pecado originarrrr, originarrr, originarrrr (cantar estil el negre aquell de la cancion del verano). Com pot ser que hi hagi un habitant dels USA sense credit score, doncs perque acaba d'arribar, aixo tan senzill es molt complicat d'entendre per a una ment made in USA. Solucio que tens (si no tens numero de seguretat social americana): cap. Solucio d'emergencia: un cop tens el numeret aquest apliques a una targeta de credit, pel minim import ($300). El gastes tot, i el pagues quan t'arriba la factura, fas aixo un parell de mesos i despres et truca tot quisqui (American, VISA, ...) per a regalar-te targetes amb un credit desorbitat i sense interes, s'enten??? No!!! pero es igual aixi anem. L'endeutament mitja en targetes de credit als USA es de $3000 mes interessos. Deu-n'hi do.

Adeuu familia,

Jordi

Una rosa per a totes les noies i un llibre per a tots els nois (llibre recomanat: la noia de la perla, qualsevol de Dan Brown (el del codi da Vinci)).

BON SANT JORDIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

(0) comments

Wednesday, April 21, 2004

PREMIO!!!!!! 

Molt bon dia familia,

Suposo que ja us heu adonat que tenim guanyadora del pel de la barba d'Enrique Iglesias, oleeee!!!! A mes d'una encantadora vetllada a Ensenada i Tecate amb el fill del mes grans entre els grans. Per cert, que vaig preguntar que em diguessiu algun comentari de les declaracions d'Enrique sobre la mida d'una part de la seva anatomia i encara no m'han aclarit massa res la penya.
Per fi ahir van arribar els Nous Almogavers a La Jolla, el cami va se complicat alguna baixa hi va haver, fins i tot desecions al pais enemic de Cuba, pero finalment l'exercit comandat per Roger de Flor va fer port a La Jolla. Ja tinc tots els regalitos que van portar, moltissimes gracies a tothom i un peto ben gros. Hi ha un parell de regals dels quals en comentare alguna cosa perque son polemics.
En primer lloc tenim un llibre que s'anomena "Cuina per a solters" ???!!!!! Solters??!!! Espero que no sigui cap indirecta i nomes sigui el titol d'un programa de tele que han fet a TV-3 (es bromaaaaa). Despres tenim el tema del barrufet dormilega, tela marinera a qui se li va acudir posar el ja mitic i inefable barrufet a la capsa de pandora que han portat els almogavers des de terres catalanes a les barbares contrades californianes. Si observeu l'hora en que es publica aquest blog podeu suposar que molt dormilega no es aquest barrufet, pero be, em va fer molta gracia!!
Comproveu les noves fotos que s'han penjat!!! Hi surten tota mena d'animals salvatges de la zona, des de burros a capullos (de cuc de seda, es clar) son impressionants.

Per finalitzar encoratjo a mes gent perque escrigui en aquest forum de les cultures obert a tothom i a totes les opinions. A veure si torno a fer doctrina pseudo-antiamericana, el problema es que es tic una mica avorrit del tema Irak, i suposo que vosaltres tambe.
Pels fans de 24dir-vos que en Jack, .... (nooooooo, no explico mes, nooooooo), be si no voleu saber res de la serie podeu tancar ara el computer, ..., en Jack Bauer encara es vivito i coleando, quina fiera que esta fet (despres d'haver-lo maltractat, desquiciat,...), la serie esta mes interessant que mai, fins i tot la filla del Jack es ara una agent de la CTU, fent treball de camp amb el seu pare. Recomano a tothom que segueixi la serie aquesta a Antena 3TV, no se si encara la fa per aqui, pero la faran tard o d'hora.

Adeuu

Jordi

(0) comments

Tuesday, April 20, 2004

Isolda  

Hola a tothom, em sembla que fer fi, ja puc escriure en el ditxós blog!!!!!!! no sé pas si ho he fet bé. Avui tinc un refredat d'aquells que fan època....però vaja suposo que és el temps aquest que està fent que no és ni carn ni peix. Em sembla que en Jordi està força nerviós (per no dir preocupat) pel dia D (és a dir, divendres 23 d'abril: SANT JORDI), no pateixis carinyu que no tindràs cap sorpresa.
Bueno ara estic a PRODAL, esperant que arribi la meva germana (Alexa) de fer visites a Palafrugell, quan sigui aquí agafarem el super Megane i anirem a veure la Feli (per cert, per qui no ho sàpiga, la Feli és la nostra gateta, i gateta en aquest cas, es pot entendre en tots els sentits, perquè és dolça i simpàtica però alhora és petitona i bufona, de veritat és molt maca, a veure si en Jordi enganxa una foto seva al blog).
Avui al vespre em sembla que no fan en Buenafuente, perquè fan els capítols nous de JetLag. Us deixo perquè tinc a la meva mare aquí al costat, és que li he ocupat l'ordinador i està fent el descans del tot merescut d'una treballadora incansable, però és clar, ja fa massa estona que s'espera.

(0) comments

Monday, April 19, 2004


(0) comments

(0) comments
Molt bon dia familia, good morning La Jolla!!!
Avui es dilluns i es bastant dur començar la setmana tot i que per alguns hi ha hagut mes descans que per d'altres, je, je, je. Aqui comença a fer caloreta i ahir vaig estar tota la tarda a la piscina, va estar molt be, tot i que m'he cremat una miqueta, pero que hi farem cal tenir una mica de coloret, no!! Ja que per aqui critiquen algunes coses que apetxuguin i pensin que el present va estar ahir disfrutant del sol i la caloreta.
Mes cosetes, aquestes setmanes estem dominats per un parell de noticies, una es Irak i l'altra son els play-offs de la NBA, ja sabeu que al Pau se li van entravessar els Spurs la priemra jornada, pero esperem que avui la cosa vagi diferent i s'agafi el partit amb un altre humor, a veure!!
Ahir vaig haver d'anar al Trader Joe's (botiga de renom mundial) perque m'havia quedat sense queviures, total que vaig comprar un bon plegat de maduixes (que bones que son!!), i arros indi, es de color marro, avui me'n preparare la recepta de rissotto a La Jolla (es amb verduretes i una mica picant). Com ja vaig comentar la setmana passada, m'he decidit a provar de fer un bacalla a la llauna, crec que mes o menys ho tinc tot (farina, alls, pebre vermell dolç, tomata, pebrots, ceba, ...). Aqui comença el tercer sorteig de la temporada, si algu vol donar receptes o completar la recepta de bacalla a la llauna em pot escriure, i la provare amb molt de gust. Premi: dues entrades per anar a veure Jaguares a Chula Vista al Baja Club, fiuuuu!
Mes coses per aqui ja s'ha començat a comentar la invasio dels Nous Almogavers, es veu que acaben d'entrar al port de baltimore, i per tant Roger de Flor ha guiat perfectament tota la troop fins a terres americanes, ara fa falta que tota la gent arribi fins a la costa oest. Pel que sembla nomes hi ha hagut una baixa en l'expedicio, Berenguer d’Entença i de Montcada va desertar en una parada tecnica que es va fer a Cuba, perque sera??? Be ja vaig comentar que aquest Berenguer no tenia ni idea de quina part de la familia era, sera rus???.
Un altre que ha desertat de la vida es el Pibe, avui hem conegut que es troba ingressat en una clinica de Buenos Aires amb un problema cardiac, quina llastima de persona, rendim un homenatge al mes gran d'entre els grans i podem cantar allo de Maradona, Maradona, Maradona o be la canço del Calamaro:

Maradona no es una persona cualquiera
es un hombre pegado a una pelota de cuero
tiéne el don celestial
de tratar muy bién al balón
es un gerrero
es un ángel y se le ven las alas herídas
es la biblia junto al calefón
tiene un guante blanco calzado en el pié
del lado del corazón
no me importa en que lío se meta
Maradona es mi amigo
y es una gran persona (el diez)
en el alma guardo la camiseta de boca
que me regaló alguna vez
Diego Armando
estamos esperando que vuelvas
siempre te vamos a querer
por las alegrías que le das al pueblo
y por tu arte también.

Deu-n'ho do no?? Vinga fins dema i a veure si l'expedicio almogavera arriba abon port per tal d'alliberar la sitiada ciutat de la Jolla, penseu que marines i soldats de l'exercit us estan esperant, pero sigueu valents i triomfarem!!

Jordi

(0) comments

Sunday, April 18, 2004

Cap de Setmana 

Hola nanos,
Aqui estem un altre cap de setmana, pero no hi fa res, aqui es disfruta a la feina, i tot i que es podria pensar que no hi ha ningu, doncs no, som gairebe tot el lab per aqui, uns per unes coses i altres per altres.
Aquest cap de setmana han començat els NBA play-offs, i aquest any tenim el Pau Gasol jugant-los amb els Grizzlies de Memphis. Ahir van jugar amb els Spurs el primer partit de les series i com no podia ser d'altra manera van pagar la novatada i van perdre de mes de 20 punts. El que va passar es que el basquet que es juga als play-offs no te res a veure amb el de la temporada regular, i el Pau i els seus companys van patir les consequencies d'un joc molt fisic i sense miraments, en 10 minuts ja perdien de mes de 10 punts. Fins aqui l'apunt esportiu, avui no parlarem d'Irak, ja que es diumenge.
M'agradaria parlar-vos d'un anunci que vaig veure ahir a la tele i que em va fer molta gracia. Com suposo es conegut per tothom l'any passat hi va haver eleccions a California i van escollir un nou governador (Arnold), i per tant un governador que havia estat escollit fa un parell d'anys se'n va anar a l'atur. Be, resulta que Yahoo! (el portal d'Internet ) ha llançat un nou portal de cerca de feina, doncs a l'anunci de yahoo hi surt l'ex-governador de California com si estigues buscant feina i diu, jo busco feina, i no hi ha res millor que Yahoo!. Us imagineu l'Ansar en un anunci de qualsevol d'aquests portals d'Internet diguent que busca feina??? Quina gracia. Que diferents que som dels americans, per be i per dolent!!

Adeu

Jordi

(0) comments

Friday, April 16, 2004

Bank of America 

Molt bon dia terres catalanes!!
Avui us explicare el que em va succeir ahir a la tarda quan vaig anar a obrir una compte corrent al Bank of America, que podriem dir que es com "La Caixa" catalana.
Nomes de sortir de l'institut em vaig trobar amb una cua de cotxes brutal, i ja pensava que em tancarien a la sucursal que hi ha al costat de casa, pero hi vaig arribar com 15 minuts abans. La cua era deguda a que s'havia trencat alguna cosa de l'aigua i hi havia un geiser d'aquells super espectaculars al mig del carrer, va ser molt maco. Quan vaig entrar a la sucursal aquesta, que es troba al costat de la ja coneguda botiga de menjar Whole Foods, vaig veure que hi havia força gent, pero no em vaig esperar massa, aqui son força eficients, despatxen la gent com aquell que no vol la cosa. Total, que demano per obrir un compte, i la noia em diu, que no, que ella aixo no ho fa, pero que l'Antonio esta lliure i ho fara. Total que em presento amb el tal Antonio:"My name is Jordi, bla, bla, ..." i el tiu diu:"Jordi, catalan??" (con un asento de anadaluuu que no te puedes aguantaaa), pues si, Jordi el catalan es presenta a l'Antonio er de Malaga, va ser molt amable, i ojala hagues anat a parar amb ell nomes d'arribar a aquest pais, perque el fet de parlar amb una persona que t'enten es el millor. Total que l'Antonio er de Malaga, vam estar parlant del Barça, del Ronaldinho, i que si m'havia de canviar de canals de tele, perque n'hi ha un alrte que donen mes esports llatins, etc. En qualsevol cas, ja em va donar el tef de casa seva, i em va dir que si tenia cap problema que el truques, fins i tot em va dir que ells jugaven a futbol els dissabtes a la tarda a UCSD (University of California, San Diego) i que si hi volia anar hi podia anar. Ara us imagineu, jugar a futbol, com 10 anys despres d'haver xutat la pilota per ultim cop, pero porser si que hi anire, tu, em fa il.lusio.
Aquesta setmana ha fet molt i molt de bo, pero vet aqui que per aquest weekend tenim previsio de pluja, jodete, pero que hi farem, sempre tenim el Vampiro de K-Love que ens alegra els dies.

A veure canviant de tema, aqui hi ha molt d'interes per a les entrades de Britney Spears al MGM Grand de Las Vegas, hi ha un petit problema, el concert va ser ahir, o sigui que ja s'ha passat (jo hi vaig anar, va estar molt be), i a mes ningu ha estat capaç de penjar res en aquesta pagina entre les pagines web, o sigui que entrem en un nou concurs. El seguent es el sorteig entre tota la gent que penji alguna cosa d'un cabell de la barba (??!!) de Enrique Iglesias, a mes de poder passar una vetllada amb el sex-symbol a Ensenada i Tecate (andeleeee!!).
Ja que parlem del fill del mes gran cantant que ha donat la pell de brau en els ultims 30 anys, voldria preguntar que hi ha de veritat en les declaracions de Enrique sobre la mida de les seves parts es nobles, aqui he sentit campanes pero no se de que va.

Adeuu

Jordi

(0) comments

Thursday, April 15, 2004


(0) comments

(0) comments

Noticies 

Familia,
En aquests moments estic escoltant les intervenions dels nostres liders al congres dels diputats, i la veritat es que m'esta agradant força. Una de les coses que mes m'ha agradat es que ZP ha dit que la ciencia i la investigacio estan entre les seves prioritats, a veure si es veritat. L'altra dia vaig parlar amb un america que esta casat amb una noia que treballa amb mi i em deia que per cada dolar que s'ha invertit en R+D als USA han donat com a resultat 5 dolars, no esta malament, no?
mes cosetes, aquests dies estem entrant en una altra polemica sobre si les cadenes de noticies arabs estant donant informacions parcials sobre la guerra d'Irak, suposo que tan partidistes com les noticies que donen CNN o FOXNews, pero es clar aquestes son cadenes del poder i l'altra dona la visio del mon arab. En qualsevol cas, per tal que podeu accedir a les informacions de la cadena Al-Jazeera he posat el link a la barra lateral. La web es en angles, si voleu ho podeu consultar en arab, tambe.
Aquesta tarda escric mes coses, ara us he de deixar,

Adeu

Jordi

(0) comments

Wednesday, April 14, 2004

Roda de premsa 

Molt bon dia a tothom!!! (acabo d'enganxar mes fotos, espero que us agradin!!)

Ahir vam tenir un espectacle a la tele americana digne de comentari. El nostrat president George W va fer una roda de premsa que va començar amb un discurs d'uns 17 minuts explicant les grandeses de la guerra i la miseria del terrorisme islamic (crec que es en l'unic en que estem d'acord).
Entre altres perles l'home mes poderos del planeta va dir que no recordava haver comes cap error durant la seva etapa al despatx oval (tot i que creu que algun n'ha fet), tambe va dir que la retirada d'Irak podria tenir consequencies impensables (perque no s'ho pensaven abans??), i que s'havia d'acabar la feina per honorar els soldats (i soldades) que han perdut la vida en aquesta dura batalla (parlara tambe per tots els civils morts, periodistes,...). A part del contingut en si mateix, la roda de premsa va demostrar que W. es un lider com ja no n'hi ha (despres de la caiguda d'Ansar), ho comento perque va fer un comentari atribuible al Txema en altres temps: " when I say something, I mean it", ho podriem traduir com jo quan dic alguna cosa es en serio.
No se fins a quin punt haura arribat a terres llatines aquesta roda de remsa, pero va ser molt sonada per aqui!!

Per acabar m'agradaria fer una crida al feedback, aqui no rebo poques noticies de l'impacte del blog, s'hauria de mirar d'expandir la familia una mica mes, vinga nois!!!

Jordi

(0) comments

Tuesday, April 13, 2004

Matxacada total 

Bona tarda,

Acabo de tastar el preu de la fama. M'explico, un dels lectors mes fidels del blog acaba de criticar no una sino dues de les fotos que tenim a l'album, les critiques no es comentaran en aquest lloc, perque ja han estat discutides per altres vies, pero be, em sento com el Jesulin quan li fan fotos a la seva finca de Hierbabuena o com es digui i el pobre no te cap control sobre el que es publica i passa el que passa. Be, deixe-m'ho aqui, currupipi esta una mica empipat perque les critiques son injustes i del tot desmesurades, tot i aixo, en prenc nota.
Com que fa dies que no tenim tema Irak, deixeu-me comentar una cosa.
Situacio a la poblacio germana de Fallujah: fa dos setmanes uns bandits segresten, cremen i mutilen a 4 civils made in USA. Resposta USA: assassinen a mes de 600 persones entre les que hi ha dones i nens. Si algu ha estat seguint el nostre lider espiritual Bill O'Reilly, la resposta dels marines va ser tard i segons ell, no es feia res per acabar amb la poblacio de fallujah, que pensa ara aquest bon home, ni una paraula, es vergonyos. S'an assassinat 600 persones en el nom de la bandera aquella de barres i estrelles, no ho perdem de vista. Podem dir que l'11-M va ser causat per terroristes islamics, que van matar 190 persones., OK, tothom hi esta d'acord. Aqui tenim 600 morts a Fallujah, que l'unica diferencia que tenen amb els de Madrid es que han estat morts en una guerra il.legalment iniciada, i malament acabada per una coalicio que no es tal i de la que en formem part, encara, i espero que per no massa temps mes. per tant podem dir que els USA son terroristes, NOOOOO, evidentment, son portadors de la democracia, la llibertat i totes les mandangues que es vulguin, vinga, va.
El diumenge vaig veure un programa de la CNN, CNN Presents, es diu, en aquest programa de reportatges (estil 30 minuts), un periodista passa un dia amb un soldat america, una vidua iraqui, un policia iraquia, un clergue xii, i un empresari kurd. Molt interessant tot plegat, resum del programa: el clergue xii era el que vivia millor, i mes poder tenia per manipular a la gent, per tant estem com sempre, els religiosos son els que tenen mes poder, i els que manipulen a tothom en favor dels seus interessos, US SONA??

Fins aqui la politica, perdoneu, pero es que ho he d'explicar, si algu te alguna cosa a dir, m'envii un mail i ho enganxare a un els blogs seguents.

Adeu i fins dema. Aviu em fare una foto on quedi una mica millori on es pugui apreciar tota la massa muscular creada en els ultims temps al gimnas del complexe Archstone La Jolla.

Jordi

(0) comments

Una altra setmana a la terra dels valents 

Bon dia nens,
Hauriem d'intentar d'augmentar l'audiencia d'aquest blog perque ja s'estan queixant que l'impacte no es prou sonat , jo fare el que pugui OK?? Avui pot ser que tinguem un guanyador/a de les entrades pel concert de Britney Spears a las Vegas, patrocinades per el Vampiro de K-Love, oooleee.
Avui m'agradaria comentar un incident que vaig tenir ahir al Whole Foods i que parla per si mateix. L'aqui present estava comprant tota una serie de formatges i delicatessen varies, i no se'm va acudir res mes que parar-me a la xarcuteria, recordem que aixo eren com les 8.30 de la nit, no hi havia gairebe ningu, i jo estava fet pols, pero be, no us explico la meva vida, que per aixo hi ha el blog. Em vaig parar a la xarcuteria, perque la setmana passada havia vist que venien pernil salat (prosciutto per aquestes terres, es l'italia per pernil salat), i vaig comencar una d'aquelles converses amb la noia de la xarcuteria en la que preguntes a veure quina diferencia hi ha entre un i l'altre (a part del preu, es clar), i amb aixo que vaig aconseguir l'objectiu numero 1, me'ls va deixar provar tots 4, com que tenien tots el mateix gust, vaig decidir-me per un que es deia Serrano-style (nom per a la posteritat, on els hi hagi). Amb aixo que s'acosta un home i comença a posar-se nervio ostensiblement, i la nois li diu que si no li fa res esperar-se que m'aten a mi primer, perque jo hi era primer, i l'hoa va i li diu:"No, si jo no estic aqui per parlar, si no per comprar una lliura de no se que, ja que porto treballant 12h i nomes vull anar-me'n a casa", jo que me'l miro (amb aquella cara seria, que fa por) i li dic, jo tambe porto treballant 12h i l'unic que vull es comprar un pernil que m'agradi. El tema va acabar aqui (de moment), jo vaig anar a comprar mes cosetes i em vaig decidir a anar a pagar. Quina es la sorpresa quan veig que nomes hi ha dues caixes, una a l'altra punta, i la de davant meu, que es aquella que es denomina Express (no mes de 10 articles), jo en portava força mes de deu, pero li pregunto a la noia si em pot cobrar, i ella molt amablement em diu que si. Ara ve el moment de la dolça venjança, just quan començo a posar coses a la cinta, veig que just a darrera meu si posa l'home de la xarcuteria amb nomes 2 paquetets, jo que me'l miro, i com aquell que no vol la cosa, caiguda d'ulls, mirada de reojo al pamplines, i fins un altra caballero.
Maai havia empaquetat les coses mes a poc a poc com ho vaig fer ahir, ...
Aquesta es la cronica que te lleugeres semblances amb el Far West, podem dir que jo era Clint Eastwood entrant en un d'aquells salons on hi ha molts homes jugant a cartes i bevent whisky i a po a poc s'asseu a la barra i demana el que sigui i despres tothom continua la seva feina. Ja me'n direu alguna cosa, no patiu no es la situqaio tipica que et trobes per aqui, pero he cregut que valdria la pena comentar-ho.

Jordi

(0) comments

Monday, April 12, 2004

tardissim 

Ei nanos,
com anem, la familia d'espectadors d'aquest blog s'esta ampliant, i espero que hagim incorporat un altre Jordi a la corrua de seguidors de l'American experience (que no American Express).

Avui es molt tard, son gairebe les 8 i aqui no hi ha ni Cristo ni sa mare. M'he hagut de quedar fins tard perque estem fent unes in situs amb el carlos, i m'havia d'ajudar, ja que aqui soc novato en aquest tema. El problema es que hem començat tard i es clar, hem acabat tardillo, pero que hi farem.
Avui que es dilluns havia d'anar al Whole Foods, pero no se si tindre temps, suposo que si, dema us comentare a veure si he vist alguna cosa interessant en aquesta majestuosa botiga de menjar. Aquests dies m'estic adonant que la penya no te les mateixes prioritats que l'aqui present. En definitiva, que aqui el menjar es absolutament secundari per al personal, i per tant aixo de la tonyina amb oli no ho entenen per res del mon, que vull dir amb aixo, vull dir que si la tonyina amb oli val $2.50 i la que va amb aigua val $1.50, doncs per ells l'evidencia mes clara es que compraran la que va amb aigua perque es mes barata, no pensen que gastant-se un xic mes tindran el plaer de tastar un dels menjars mes interessants i poc apreciats a casa nostra com la tonyina enllaunada amb oli, pero que hi farem. Avui m'he hagut de sentir que gastar-se $3.00 dolars en una amanida (ben assortida amb roquefort i tot) mes pizza o sandwich i beguda es car, si es clar son $60 al mes, pero per alguna cosa es treballa no en aquest mon?? be, fins aqui la desfogamenta, es que em posen dels nervis amb el tema menjar, no en tenen ni bleeeeeep idea, i no els hi pots fer entendre, no.

Adeu i fins dema, a veure si se m'acut algun tema curios per a explicar a l'audiencia

Jordi

(0) comments

Mes fotos 

Familia,
Acabo d'enganxar un parell de fotos molt interessants a l'album. Una es la del meu nou DNI, ja res d'Espanya, sino California, es molt curios. L'altra foto es la del mes gran escriptor de blogs fent pose a la terrassa de casa, per a no perdre-s'ho.
Comentare les curiositats del DNI. Es el document mes imprescindible que hi ha en aquestes terres, es de plastic com les targetes de credit, i serveix tant de DNI com de carnet de conduir, quin estalvi de paperassa. Amb aquest tros de plastic es pot fer el que et vingui de gust, des d'obrir una compte corrent al banc de torn a comprar una tele gegant a credit, ningu demana res mes que no sigui aquest carnet, es ben curios. Pel que fa a la informacio que hi ha podem dir que no s'assembla massa als nostres DNIs, nomes la data de naixement es als dos DNIs. Mes informacio que tenim per aqui es, l'altura en peus i polzades, i el pes (ja em diras), a mes del color de cabell i la teva adreça. I ja esta!!! Lo de l'altura i el pes es perque si mai atraques una botiga o banc o prens part en un acte criminal diuen allo de hombre blanco de pelo castano i tantos pies i pulgadas. Curiosament a totes les portes de llocs mes o menys seriosos hi ha una escala metrica al marc de la porta perque es pugui saber mes o menys quan alt era la persona que acaba de pasar per alla i poder donar la descripcio a la poli, curios eh??
L'altra foto te menys glamour, es la d'un avorrit diumenge a la tarda en la que els Lakers van sortir apallissats de l'Arco Arena de Sacramento, i tambe es la tarda en la que un San Diegui va guanyar el Masters d'Augusta de golf, Mickelson ens va oferir una de les millors tardes de golf que es recorden per aqui, i va guanyar el primer torneig "gran" a la seva vida. Va ser força emocionant, val la pena que veieu les imatges de l'home saltant despres de l'ultim cop al fora 18 d'Augusta, quina alegria!!
Be, avui es dilluns de Pasca, tot i que als USA es dilluns al curro que te pillo. Espero que la tornada a la feina no us hagi destroçat massa, adeuuuu

Jordi

(0) comments

Sunday, April 11, 2004

Fotos 

Blogueros,
Checkeu el nou link que posat a la barra lateral, podreu accedir a un album de fotos que estic creant. Espero que gaudiu de les fotos.
Aquest diumenge de gloria es una mica estrany per a mi, perque he estat opertant ratetes, pero que hi farem, les coses van com van. Ara vaig cap a casa que avui teim Masters d'Augusta (golf), i mes tard tenim Lakers-Sacramento Kings, partido en la cumbre, pot ser interessant.
En aquests moments estic escoltant Cafe del Mar Vol.6, quina pau i tranquil.litat que inspira el Padilla. Recordeu els cocktails a Cafe del Mar la tardor passada, va estar molt be, tot i que el millor va ser la vespraa (valencia) que vam passar a l'Amnesia, s'ha de repetir!!! quan?? No pas aquest any, aixo segur, pero tenim temps per endavant.

Adeu familia, un peto ben fort a tothom!!!
Jordi, er canica se va pa casa, fiuuuuu (visto y no visto, quemando rueda, partiendo la pana)

(0) comments

(0) comments

Saturday, April 10, 2004

Despres de les'gotador treball aqui torno amb el tema del sopar.
per sopar ultimament he implantat un plat comu pero molt bo, son els nachos con salsa. Es a dir, nachos amb salsa picant, na mica de pebrot chili habanero i formatge cheddar (si pot ser de Wisconsin), i es passa pel microones un parell de minuts fins que es desfa el formatge, es molt bo. Aixo podem dir que es el priemr plat. Com a plat principal, tinc unes quantes variants, truites de diversos tipus (formatge, all, tonyina,...), rissotto a La Jolla (molt bo, si voleu la recepta la puc donar un altre dia, peticions??), unes torradetes amb pernil o fromatge, spaguettis a la gironina (guindilla i tota la pesca), entrecot de vedella estil NYC, o salmo a la planxa avec pommes du terre fetes a l'ouile (dit en llenguatge estil no d'El Bulli, patates fregides). Tinc previst fer bacalla a la llauna i/o al pil pil un dia d'aquests, de cara a l'estiu, ja us explicare el resultat. Per finalitzar comentar que en tema salses cal destacar el guacamole a la Jordi, de regust molt peculiar, pero amb caracter i molt de cos (element basic, la fruita aquella de color verd, que ara no m'en recordo com es diu, ah si advocats).
per acabar no poden faltar unes bones postres, entre les dessert de la nostra casa destaquem el gelat d'un color, dos o variat (tambe hi ha el tipic de tall de Can Cristia, imported by Jordi), pero l'element estrella es la macedonia de papaia i maduixa. Aquest plat de facil preparacio exigeix, pero, que es faci amb una mica d'antelacio (30 minuts si pot ser). Cal que la papaia sigui de Mexico, no si val a fer-ho amb les del Champion, es fer mal be el plat. Element basic del plat es el sucre, amb abundancia per tal que les fruites deixin anar tot el seu suc, i quedi la cosa com nedant.
Deu-n'hi do amb els menus no?? A nivell de postres es pot introduir el formatge, ja sigui de yak, manxego, frances o irlandes, tot si val.

Apa, em despedeixo per avui,

Jordi

(0) comments
Molt bon dissabte de Gloria o es diumenge de Gloria, deu ser el diumenge, es una dia mes glorios que el dissabte, per tant cal felicitar a totes les Glories, especialment a la meva sogra, fiuuu, FELICITATS. Espero que sigui el teu sant perque sino tela, he quedat fatal, be crec que si, que el diumenge es el diumenge de Gloria.
Ja he comencat a rebre feedback de l'impacte que esta tenint el blog a les terres catalanes aixi com a la resta del mon, avui ha sortit un informe que de moment es classificat (No 9/56/2004) on s'avisa a totes les agencies governamentals de la invasio dels Nous Almogavers, comandats pel nou Roger de Flor, la maxima alerta ha estat activada pel dia 23 d'Abril.
Despres del parte de guerra, i com que tinc un munt de peticions per a respondre començarem per la mes interessant, i es la seguent, quin menu segueixo en aquestes terres rustiques i poc educades en l'art de la gastronomia. En primer terme cal aclarir un parell d'aspectes. En aquestes contrades el menjar el podriem definir com un aspecte absolutament secundari de la vida, especialment en el sector social mes desfavorit (al qual pertanyem tots els que no conduim un 911 carrera). Aixo vol dir que aqui a la gent no li importa massa el que menja sino el preu del que menja, i per tant si pot trobar, posem per cas, una poma per $0.10 la compra, tot i que aquesta poma es molt diferent de la poma de $0.50 que es pot trobar a la botiga entre les botigues (altrament dita Whole Foods). Be, com us podeu suposar, un servidor ha estat educat en que es important saber el que es menja, i que no qualsevol cosa es bona, tot i que el preu sigui temptador, i per tant crec que val la pena gastar-se uns dolarets de mes i tenir qualitat.
Dit aixo, el menu mes habitual, es un esmorzar basat en suc de taronja, algun muffin (magdalena gegant) de xocolata o cosa per a l'estil (hora 0600, horari militar que esta molt de moda, vol dir a les 6 del mati). A les 1230 es hora de dinar i aqui tenim un parell de possibilitats, o be ens quedem a la cafeteria de l'institut el que dona lloc a la compra de Bacon Cheeseburguers per un tubo, o amanides sanes i mediterranies; l'altra possibilitat es fer una escapada a un dels llocs mes autenticament mexicans mes enlla de San Ysidro (frontera USA-Mexic), el loc s'anomena "Carnitas" i es troba situat a la poblacio d'Encinitas, al nord de La Jolla, mes o menys a 20 minutets amb cotxe, es aqui mateix, segons els estandards del sud de California. A Carnitas hi podem trobar el fantastic burrito "El Pastor", famos a tot el comtat de San Diego per els gustosos trossos de carn de vedella amenitzats amb una deconstruccio de salsa picant i crema fumada de cilantro, juntament amb pebrot "habanero", a mes d'alguna cosa mes. El millor de Carnitas, pero, no es el burrito o taco "El Pastor", no, es poder-se menjar aquesta obra d'art observant el mar a la magnifica platja d'Encinitas.
El sopar l'explico despres que ara he d'anar a fer feina,

Jordi

(0) comments

Friday, April 09, 2004

Hola, hola, hola, com anem??
Aqui be una de bona, blogueros,

Acabo de parlar amb la meva formosa Isolda i acaba de proposar un nou nom per a Silver Bullet, la proposta es... Canica, segons ella el mitic i ja llegendari mazda 323 es petit com una canica i del color de les caniques, i a mes la proximitat amb les nobles terres mexicanes inspiren aquest sobrenom. Ho deixarem aqui, nomes cal dir que Silver Bullet es mes guerrero, pero vaja, canica es pot acceptar.

Mes coses, es veu que s'esta preparant una invasio de La Jolla per part de tropes catalanes, anomenades Nous Almogavers, per a mes referencies i per a que no us perdeu en la immensa mar blava que ens separa, tot i que el capita Roger de Flor, Martis Serratus, i els lloctinents Corberan d’Alet (de la casa edls Trilla), Ferran d’Aunés (de la casa Serrats), Ramon Muntaner (de la casa Vilar), Ferran Eiximenis d’Arenós (de la casa Anguila), i finalment Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença i de Montcada (aquests son invitats de luxe)(noms historics, pels esceptics) es troben al capdavant de l'expedicio d'aquests dits Nous Almogavers us donc l'adreça del meu lab

The Salk Institute
LNSF
10010 N. Torrey Pines Road
92037 La Jolla, CA
USA

Cal tenir en compte que tota aquesta troop es troba a la llista d'associacions no benvigudes a terres americanes i per tant haureu d'anar en compte, pero ho podreu fer, segur. El dia D es Abril 23, dia de Sant Jordi, i part tant les tropes enemigues estaran alerta per tal d'evitar una altra revolta popular com la que te lloc en aquests moments a l'Orient Mitja, pero crec que tot anira be.
A veure com va tot plegat.
Per acabar, vull dir-vos que el tema d'actualitat en els shows de noticies d'aquests gran pais es si el que succeeix a Irak es un uprising o insurgency, diferencia??? Podriem dir que uprising es revolta popular i insurgency, doncs, aixo, una insurreccio, us imagineu a quin nivell d'esquizofrenia hem arribat??
Adeuu, bye, adios my friends,

Jordi

P.D. El primer que no sigui jo i que enganxi alguna cosa en aquest blog (Marta o isolda, no pot ser ningu mes de moment) tindra de regal un viatge a Las Vegas per a veure Britney en concert, fiuuuu!!!

(0) comments

Thursday, April 08, 2004

Be,
Avui acaba un altre dijous, aqui dema no es festa ni molt menys, o sigui que tornarem a estar per aqui un altre cop.
Acabo d'assistir a un seminari del tot il.luminador, la dona que xerrava es diu Cynthia Kenyon, podeu fer un google de la dona i en podreu saber mes coses d'ella. El seminari en questio s'ha basat en un descobriment que va fer la Cynthia fa uns deu anys i on van veure que mutant (o sigui canviant) un gen d'un cuc, el cuc vivia el doble del normal i partir d'aqui han fet un munt de treball, que ha estat publicat a les mes prestigioses revistes cientifiques del mon mundial. El gen aquest, a que no sabe de que es tracta, doncs us ho explico, es un gen relacionat amb la insulina, i per tant amb la ingesta, o el menjar com mes be us vagi. Al final del tema una de les conclusions a les que he arribat, despres d'una sobresimplificacio, es que els intestins son mes importants que el cervell i els muscles per a viure mes, el que ens porta al tema de perque els japonesos i els catalans son els humans que viuen mes anys. A partir d'aqui podem començar una discussio sobre la cuina catalana i la japonesa i el contrast amb les altres cuines que tenim mes a l'abast com es l'americana, la francesa, o la nord-europea ( quina es aquesta no ho se ben be, podriem dir que es un menjar avorrit i sense gust que t'ajuda a passar els dies), pero ho farem dema que ara he de marxar cap a casa, avui ja es tard.

Adeu

Jordi

(0) comments
Bon dia familia,
Avui no crec que hi hagi massa gent a l'aparato i per tant fare alguna coseta light. Cada dia mentre estic tornant cap a casa amb la maquina mes perfecte mai construida, recordem Silver Bullet (de moment), sempre penso en algun tema que pugui comentar en el nostre blog. Ahir se'm va acudir un tema que pot ser molt profund i del qual us en fare un parell de pinzellades en les seguents linees, i es el seguent: que se sent al passar cada dia per sota d'una de les banderes mes polemiques de l'actualitat, The Stars and Stripes, les barres i estrelles, la magnificent i mes gran bandera (despres de la espanyola de Madrid, es clar) bandera dels USA que tenim aqui a l'institut.
El sentiment es multiple com tot en aquesta vida, un pensa en moltes coses de les que significa aquesta bandera, des de el que s'ha vingut anomenant ultimament democracia, llibertat (i estatut d'autonimia, no aqui no saben que es aixo, ja se que hi havia amnistia per alli, no aqui tampoc coeixent el terme amnistia, mes aviat au contraire). pero tambe en aquests dificils moment per el proper poble de Fallujah, recordem que aquest poble es tan desgraciat que els Hermanos Garcia no hi tenen la seva formosa botiga, el que porta a comportaments edl tot extranys, com els de la setmana passada, be al que anava, aquesta bandera es sota la qual es troben les tropes de la coalicio (quina??) que en aquests moments estan assassinant a centenars de civils en una terra que , recordem-ho, es un dels bressols de la nostra especie. Ho deixem aqui, ahi va trucar en W. (George W) i ja va dir que ens estaven espiant i que en qualsevol moment ens poden fer fora del pais, sobretot no essent ciutada.

Adeu

Jordi

(0) comments

Wednesday, April 07, 2004

Bueno, bueno, bueno!!!
Ja tenim guanyador, perdo guanyadora de les entrades per anar a veure Christian castro al Cox Arena, no se quin dia de maig, es la Marta, m'ha sabut dir tots els horaris de l'O'Reilly factor a la peninsula, una menos en Canarias. No era facil trobar-ho, poca feina deu tenir per matar-se a buscar aixo (es conya!!).
Avui ha estat un dia molt esgotador, pero al final hem arribat al final, tot i que encara hauria de fer alguna coseta mes, pero no ho fare, em fa mandra, m'estimo mes estar aqui amb vosaltres (hauria de dir tu, perque aqui sembla que aixo nomes ho llegeix la Marta, espero que no) relatant-vos les meves peripecies per la finest city of America (La Jolla). Que dir-vos d'aquest poblet perdut al nord de San Diego? Es un lloc on el preu mitja d'una xaboleta es de $2,000,000 si, si dos quilets, que traslladat a les ja llunyanes pessetes son com 330.000.000, tela no?? Us podeu imaginar els cotxes que passen pel costat del ja llegendari Mazda 323 que jo mateix tinc el plaer de conduir?? Doncs dir-vos que el Porsche 911 Carrera no es una peça exotica ni molt menys per aquestes contrades, tot i que ultimament es cotitza molt el BMW Z4, i d'altres maquines que, ben mirat, serveixen pel mateix que el Mazda 323. A partir d'ara crec que seria interessant obrir un torn on la gent podria suggerir un nom per al meravellos, llegendari, mitic, i en aquests moments peça de museu (l'altre dia em va trucar aquell del museu de cotxes de Sils per si podia vendre-li) Mazda 323. Jo havia pensat en Silver Arrow, pero potser esta molt vist despres de la Bala Roja d'un element que ara mateix esta fent mal a Poitiers (en Marc).
Be, em despedeixo per avui, que passeu un molt bon dia, nit o el que sigui i fins aviat.

Jordi

(0) comments
Bon dia a tothom!!! Good Morning La Jolla!! (aixo s'ha de pronunciar com Good Morning Vietnam, ja sabeu)
De moment el dia promet, nomes d'arribar ja he enviat tres correus electronics a la Marta per tal d'arreglar el tema de les invitacions a aprticipar en el mes gran dels bolgs mai publicats a la xarxa, aquest. Crec que aquestes invitacions porten mes problemes que les del casament, que ja es dir.
Ultimament he rebut mes interes sobre el tema de la rata i el cererbro partio (quien me va tapar cuando hace frio, quien me va a curar el "cerebro" partio, ... modified from A Sanz). De moment no hi ha massa a explicar, nomes que la pobra rata en questio tenia un comportament molt diferent de la resta de rossegadors que tinc per aqui. La bestia aquesta quan l'agafaves per la cua, enlloc de voler anar cap a la seva gabia estirant les potes cap avall, el que feia era arronsar les potes del darrera cap a la seva panxa, era una mica fastigos (si voleu entro en detalls), a mes la cua (la de veritat, s'enten), sempre la tenia tirada cap a un costat, i no en posicio relaxada i recta com les altres, crec que aquesta ultima part pot portar lloc a un malentes ja que smbla mes be un text d'aquells on es parla de caracteristiques d'un actor de pel.licules porno.
Un dia us explicare la historia d'un dels millors programes de TV que he vist a la tele americana, nomes deixeu-me dir que es diu The O'Reilly Factor, el condueix un america d'origen irlandes anomenat Bill O'Reilly, i que es fa a FoxNews, el programa en questio el podeu veure els que teniu Digital+ a la cadena FoxNews, el que no se a quina hora el fan, segur que es gravat i el fan a una hora normal, ho podeu esbrinar a la pagina plus.es, el primer que el vegi te una entrada gratis pel concert de Christian Castro al Cox Arena de San Diego!! Us comento lo d'aquest programa perque es el mes vist al prime-time als USA i es un espai on l'unic que es fa es criticar a Europa, les ideea no-ultracapitalistes, i evidentment glorificar l'art de la guerra. A mes s'entrevista a gent que li han passat desgracies i se'n fa mes o menys burla, emfatitzant que la desgracia li ha vingut perque o no creia en Deu i no tenia fe en res, i per tant ara es una drogaadicte o un borratxo, etc. Programa antisocial on els hi hagi, es una bona manera de coneixer les armes de l'eenmic, que es el primer que cal fer per daber com derrotar-lo. A veure si avui tenen una historia divertida i la puc comentar dema, sino en tinc un parell a la recamera (e.g. Sharon Osbourne explicant perque el seu fill es a un centre de desintoxicacio, o la d'algun generalillo explicant perque cal assassinar tots els iraquians de Fallujah que com que no tenen pollastres a l'ast, la setmana passada van decidir pillar 4 blanquets que passaven per alla i fer-los a la brasa per a despres penjar-los d'un pont, estil Hermanos Garcia, con chorizo??? a si, lo habias encargado no?? No?? Pues ya solo me quedan pollos para las 3.)
Ho deixo aqui que el Departmen of Homeland Security pot estar vigilant aquest bolg i em poden fotre un puro

Jordi

(0) comments

Tuesday, April 06, 2004

Be,
ja torno a ser per aqui. Acabo de repassar el text d'ahir i acabo de trobar un error, un dels exits mes rutilants de K-Love no es Christian Rubio com deia, sino Christian Castro, busque-lo al Kazaa, val la pena!!!
Estavem amb el tema de la fantastica i mitica botiga Whole Foods, despres d'haver comprat aquell sabo tan fantastic vaig pensar que tampoc m'havia de passar de pressupost, pero no vaig poder, aquesta setmana es Spanish Week al raco dels formatges, i evidentment no me'n vaig poder estar, tot i aixo encara vaig tenir esma de comprar un exotic formatge de l'Himalaia que no es de vaca evidentment sino de yak, es boniissim, i fa una pudor, ...
Finalment vaig comprar pa, un pa organic, evidentment, es bastant bo, i serveix per a fer unes bones torrades amb all i oli.

Acabo de rebre un mail de'n Lluis diguent que ell tampoc pot entrar al blog. De moment, nomes hi poden entrar la marta i la Isolda, a veure si troben com!!!!!
Be he tingut un parell de sol.licituds per a explicar el tema del cervell extrany de la setmana passada. Com que no hi ha mes sol.licituds, de moment (se n'accepten) doncs ho explicare:
En primer lloc cal dir que abans de fer els experiments hem d'estar amb les rates 5-7 dies, el que vol dir jugar amb elles i que s'acostumin a nosaltres, perque d'aquesta manera no s'estressin quan les manipulem mes endavant, ja que molts dels nostres estudis son d'stress. Be, aquesta rata en questio tenia un comportament molt raret quan la manipulava, pero vaig passar-ne, un cop li vaig obrir el crani, quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que tenia un gran forat a tota l'escorça cerebral, a part de tenir un forat cap a dins del cervell, amb rao la rata era rara, pero es evident que la bestia no era normal. Al lab vam arribar a la conclusio que tenia hidrocefalia, o sigui aigua al cap, i que podria derivar d'algun problema genetic. En qualsevol cas estarem al tanto per si n'arriben mes d'aquestes, el que vol dir que tenen un problema de cria a l'empresa on les comprem. Fins aqui l'escabros tema de la rata amb mig cervell.
De moment no explicare res mes, perque deu n'hi do, a veure si se m'acut alguna cosa mes per dema.

Jordi

(0) comments
Bon dia a tothom!!!
Visca la setmana santa i la mare de deu , acabo de rebre les fotos de la festa brunyolera a del Perello, quina enveja, i no nomes per no poder ser-hi sino per no poder menjar aquells brunyols amb ratafia i sucre, que bons que son, fins i tot la Faluga ho sap que son bons.
Be, com diuen mes enlla de l'Ebre lo prometido es deuda, vaig dir que avui parlariem de la mitica botiga Whole Foods, i aixo es el que fare. Aquest mini Hipercor de lo saludable (analogia de lo penal, broma nomes apta per a experts), es una caixa de sorpreses. Ahir hi anava a comprar el que nocessito per aquesta setmana, pero evidentment vaig acabar comprant mes del que conve, pero aixo ja passa, i mes a un home sol que no te cap mena de control sobre el que necessita o no. En primer lloc comentar que vaig tornar a comprar una papaia, pes 8 lb (liures, kilos??, no en tinc ni idea!!), a mes de comprar unes maduixes fantastiques que farien les delicies de les noies mes dolces de Girona i comarques. A mes vaig trobar tonyina Ortiz i com no podia ser d'altra manera vaig passar del preu (informacio confidencial, sera desclassificada l'any 2025 per raons d'estat) i la vaig comprar, i no era la llauna, no, era el pot de vidre, quin goig que hi fa a la cuina. Posteriorment vaig passar al tema del bany, havia de comprar sabo del cos, pero es clar en aquest lloc no hi ha sabo normalillo, vaig comprar un sabo de melo i aloe verd que a mes te caracteristiques exfoliants, que vol dir??, suposo que vol dir que anire perden pell morta a mesura que l'utilitzi, no esta mal,...

Continuo d'aqui a una estona que he d'anar a fer mal per aqui, ho sentooooo


Jordi

(0) comments

Monday, April 05, 2004

be aqui ve la segona historia d'avui. la isolda m'ha trucat i es veu que no s'entera de com entrar al blog, esperem que a hores d'ara ja ho hagi entes tot, sino doncs que hi farem. Iso que no t'enteres carinyo!!!!!

Avui ha estat un dia una mica liat, perque a part de la feina que tenia n'hem generat mes el que acaba de complicar la setmana una mica mes, pero fa que sigui una mica mes entretingut tot plegat. Prou de feina.
Aquests dies he estat escoltant unes quantes cançons del nou disc d'Estopa i la veritat es que no estan malament, ja se que Estopa ehjj Essstopahh (pronunciat rollo xarneguillo), pero es divertit i aqui no tenen ni idea de qui son el que afageix un plus de personalitat al duet de Corneja (Cornella pero en catanyol). En el camp musical cal esmentar un nou grup que he descobert per aqui son els Ambulance Ltd, altament recomanats per la penya que li agrada estar una mica per endavant de la resta, ja els anomenen els nous Strokes despres del fiasco de l'ultim album del quartet de NYC. Be, jo els recomano a tothom, a mes dels Jet (d'Australia). parlant de musica ultimament m'he estat culturitzant amb la musica mexicana, tot escoltant una radio station anomenda K-Love, ara han canviat el nom i es diuen Viva (res a veure amb el VIVA alemany), pero la musica es de pelicula, des de Chayanne, passant per Patricia Manterola, i Pau(lina) Rubio, fins a Jaguares (busque-los al Kazaa o WinMx, son realment interessants), els locutors tenen tela tambe, n'hi han un que es diu el Vampiro, us podeu imaginar perque?? Jo no vull ni pensar-hi (podriem situar-lo en una canço dels Estopa en un bar de Tijuana beven mezcal amb cuc!!). Alguna alra cosa interessant per a les noies de can Perdal pot ser Christian Rubio (tela!!), Ricky Martin o Marc Anthony.
Be, per avui ja n'hi ha prou, ara son les 17.30 i ja es hora de pirar cap a comprar. Dema us explicare el que he comprat al Whole Foods, botiga cara on les hi hagi, pero de qualitatinsuperable, sobretot per les papayes que hi ha, pero aixo ja es una altra historia, dema al mati l'explico, si me'n recordo.

Jordi

(0) comments
Ei, bon dia familia!!!
Com anem, aqui el dia ha costat una mica de començar perque van canviar l'hora el dissabte i ja se sap que es com aixecar-se una hora abans, pero a part d'aixo el tema va molt be.
Avui m'agradaria comentar una cosa que vaig veure ahir a la tele i que em va cridar l'atencio i on es veu una diferencia clara entre els USA i el nostre pais.
Ahir era un dia de festa major als USA perque va començar la temporada de beisbol, l'esport nacional per aquests territoris, pero aquest mateix cap de setmana es la final four de les competicions de basquet universitari, tant masculi com femeni, ahir concretament eren les semis de les noies, i quina va ser la meva sorpresa quan en el canals esportius ESPN i ESPN2 feien els espectacles a la mateixa hora. Si fos a casa nostra qui farien a la 1 i qui a la 2?? Clar els nois a la 1 i les noies si les fan (jo he vist 2 partits de basquet femeni en tota la meva vida a la tele iberica) a la 2. Aqui no!!! Aqui les noies a la 1 i els mascles dopats i amb molts dubtes sobre el seu rendiment a la 2, tot i que en Pedro Martinez era el pitcher dels Red Sox, pero res, ni Pedro ni Red Sox van poder amb el poder de les noies de U Conn, que ja son a la final de les noies.
Aclariment sobre Pedro Martinez: algu pensara que es un entrenador de basquet, be, si ho es, pero tambe es una de les mes brillants estrelles del beisbol. El primer cop que vaig sentir d'ell va ser a LA fa un parell d'anys, va ser quan en un esmorzar d'aquells de truites de cranc i sucs de papaya, un gran expert en esport america li va dir a un avi:"too much Pedro for the Angels (Anaheim Angels, era l'equip preferit d'aquell avi), wasn't he?" Jo li vaig preguntar a aquell contertuli d'esmorzars matinals qui era aquell Pedro, i em contestar:"he is our Ronaldo, you know" o sigui una gran estrella abans d'una greu lesio que ha tornat a la gran competicio a un nivell diferent del d'abans pero que continua a un nivell per sobre de la resta de mortals.

Fins aqui aquesta historia que ens ha portat des de les noies de UConn fins als Anaheim Angels de 2002 (campions de les World Series), espero que no us hagi avorrit massa.
A reveure, avui tenim la final dels nois: Georgia Tech vs UConn, a veure com va.

Adeu (per cert mentre escrivia aquest missatge estava escoltant l'ultim disc dels Estopa, andele hijo!!!)

(0) comments

Saturday, April 03, 2004

Be,
ja es hora de que diguem alguna cosa en catala, no????

El tema aquest del blogging es bastant diverti, es com portar un diari mes o menys public. Ara mateix estic escoltant en Puyal i es de les poques coses que em recorden a casa. Suposo que ho trobo a faltar!! Be, m'agradaria dir que aqui no tenen massa problemes amb el tema de les llengues, l'altre dia quan em vaig anar a treure finalment el carnet de conduir vaig veure que hi havia llibrets en angles, castella, xines, japones, corea, ... A veure quan a catalunya tindrem llibres de text en arab??? Algu s'ofen, doncs, millor que no, perque es el que hi ha, vinga, espero que tot el tema de la semana santa vagi be a les terres catalanes, aqui no en fem massa cas d'aquestes coses, i la veritat es que s'agraeix.
Adeu, espero dir alguna cosa mes endavant, o dema!!
Jordi

(0) comments

(0) comments
Hi again,
Here I am, on Saturdays working in the lab, my wife is quite angry with me, becuase she does not like me to work on the weekends, however she cannot do anything on this respect right now.
I am quite happy, after a couple of difficult weeks, yesterday i found out that my work is going in the right direction and it is always nice to know that.
Today the day is quite nice because the sun is shining and we'll have some rain late in the day, I don't know what else to say, things are nice and I'm in good mood although I miss the people in Girona, a lot.



(0) comments
Hi to everybody!!!
I will tell you in the coming lines my feelings about america and how my life is changing just every second.
First, I arrived to SD 3 months ago, and it's been amazingly hectic. I was to set everything up in my life, I had to rent an apartment and then, the car, in So Cal if you do not have a car it is just impossible to survive, however I guess I have managed to survive and now it is just keep going, until the car breaks down or something, we'll see.

(0) comments

Friday, April 02, 2004

Hi everybody!!!I will tell you about my experiences in the fines city of america, La Jolla.
I arrived to this city 3 months ago, and it was shocking, I came from Girona (Spain), there life was kind of easy, you have everything in the right place, you know the place, basically. here, everything is so different, it is impossible to describe. the first thing that strucks you are the freeways, there are hundreds of cars running in freeways going to nowhere, no wonder why the gas prices are so high!!!
Whatever, here I am, I had to rent an ultraexpensive apartment because I had to live quite close to my workplace, so you had to pay that, besides in these cities you need a car, and there is no other option whatsoever, isn't that weird, it is.
Now, I am quite well, I have managed to get everything ready and the only thing that I miss is my wife, Isolda. She is still in Spain and there are reasonable possibilities that will remain there for some textra time, anyways.
At the workplace i am quite busy, I have put me in a full week schedule and this is the way how I try to forget all that I left behind me and I try to focus on my job.

(0) comments

This page is powered by Blogger. Isn't yours?