<$BlogRSDUrl$>

Tuesday, April 13, 2004

Una altra setmana a la terra dels valents 

Bon dia nens,
Hauriem d'intentar d'augmentar l'audiencia d'aquest blog perque ja s'estan queixant que l'impacte no es prou sonat , jo fare el que pugui OK?? Avui pot ser que tinguem un guanyador/a de les entrades pel concert de Britney Spears a las Vegas, patrocinades per el Vampiro de K-Love, oooleee.
Avui m'agradaria comentar un incident que vaig tenir ahir al Whole Foods i que parla per si mateix. L'aqui present estava comprant tota una serie de formatges i delicatessen varies, i no se'm va acudir res mes que parar-me a la xarcuteria, recordem que aixo eren com les 8.30 de la nit, no hi havia gairebe ningu, i jo estava fet pols, pero be, no us explico la meva vida, que per aixo hi ha el blog. Em vaig parar a la xarcuteria, perque la setmana passada havia vist que venien pernil salat (prosciutto per aquestes terres, es l'italia per pernil salat), i vaig comencar una d'aquelles converses amb la noia de la xarcuteria en la que preguntes a veure quina diferencia hi ha entre un i l'altre (a part del preu, es clar), i amb aixo que vaig aconseguir l'objectiu numero 1, me'ls va deixar provar tots 4, com que tenien tots el mateix gust, vaig decidir-me per un que es deia Serrano-style (nom per a la posteritat, on els hi hagi). Amb aixo que s'acosta un home i comença a posar-se nervio ostensiblement, i la nois li diu que si no li fa res esperar-se que m'aten a mi primer, perque jo hi era primer, i l'hoa va i li diu:"No, si jo no estic aqui per parlar, si no per comprar una lliura de no se que, ja que porto treballant 12h i nomes vull anar-me'n a casa", jo que me'l miro (amb aquella cara seria, que fa por) i li dic, jo tambe porto treballant 12h i l'unic que vull es comprar un pernil que m'agradi. El tema va acabar aqui (de moment), jo vaig anar a comprar mes cosetes i em vaig decidir a anar a pagar. Quina es la sorpresa quan veig que nomes hi ha dues caixes, una a l'altra punta, i la de davant meu, que es aquella que es denomina Express (no mes de 10 articles), jo en portava força mes de deu, pero li pregunto a la noia si em pot cobrar, i ella molt amablement em diu que si. Ara ve el moment de la dolça venjança, just quan començo a posar coses a la cinta, veig que just a darrera meu si posa l'home de la xarcuteria amb nomes 2 paquetets, jo que me'l miro, i com aquell que no vol la cosa, caiguda d'ulls, mirada de reojo al pamplines, i fins un altra caballero.
Maai havia empaquetat les coses mes a poc a poc com ho vaig fer ahir, ...
Aquesta es la cronica que te lleugeres semblances amb el Far West, podem dir que jo era Clint Eastwood entrant en un d'aquells salons on hi ha molts homes jugant a cartes i bevent whisky i a po a poc s'asseu a la barra i demana el que sigui i despres tothom continua la seva feina. Ja me'n direu alguna cosa, no patiu no es la situqaio tipica que et trobes per aqui, pero he cregut que valdria la pena comentar-ho.

Jordi

Links to this post:

<\$BlogItemBacklinkCreate\$>

links to this post
Comments: Post a Comment

This page is powered by Blogger. Isn't yours?