<$BlogRSDUrl$>

Tuesday, June 29, 2004

Bona setmana 

Comencem els relats d'aquesta setmana, tot i que ja som dimarts, pero vaja tampoc ve d'un dia no?? Ultimament no he tingut massa ganes d'escriure i per tant no he escrit. Aquests dies estem una ennuvolats per aquesta part del mon, ja que ha començat a fer molta calor al desert que tenim a menys de 20 Km, i en canvi l'aigua del mar es freda, el que provoca unes boires que poden durar setmanes senceres.
Aquest dissabte v ser bastant entretingut, i entre d'altres coses vaig anar a veure la peli del M Moore Fahrenheit 9/11. En aquesta peli es mostra com el govern del GW esta dominat per antics amics dels talibans i de Saddam entre d'altres i es posen en dubte moltes de les raons que s'han donat per anar a la guerra d'Irak. En qualsevol cas es evident com les diferents cadenes ed TV estan tractant el tema. Les mes lliberals li donen bona propaganda i les altres la matxaquen. A mi la peli em va agradar força, hi vam anar amb el david que es el noi australia del lab. Tot i que en molts casos es targiversa una mica la informacio que es dona. Tot i aixo es una bona peça d'informacio general sobre qui es i que ha fet l'actual president de les ameriques.

Aquests dies a la feina la cosa va pitant força be, he estat fent uns quants experiments amb una toxina de la que us vaig parlar fa un temps que han donat resultats bastant interessant, i nomes em falta completar i ampliar una mica mes els estudis i començare a escriure un article. Per la resta, doncs anar fent algun dels projectes el tinc mes parat, i algun altre que hauria d'anar mes avançat, mes que res perque el fem amb una noia que esta embarassada i que marxara a finals d'any, doncs esta encara començant.

Parlant de coses mes entretingudes, ja us vaig comentar la setmana passada que tenim unes "fires de SD" que duren un mes, i que estan a punt d'acabar. Com a tota firaque s'anomeni com a a tal, hi tenim musica d'allo mes variada, des dels "Enanitos verdes" fins a coses mes potables (ara mateix no me'n recordo de cap). pero el que us volia comentar es que aquesta setmana tenim la Paulina Rubio per aqui, si, si, la que anava am el Bofillet (em sembla). Jo no hi anire perque no tinc entrades i perque no hi ha ningu que conec que sapiga qui coi es la P Rubio, o sigui que un altre cop sera.

Be, us deixo per avui, ara me'n vaig a casa, se que alguna cosa que us volia explicar i que ara mateix acavo de recordar. L'altre dia, divendres quan estava buscant aparcament per anar a veure Fahrenheit 9/11 (i que al final vaig veure el dissabte perque el divendres estava a tope), be en tot cas estava buscant aparcament i hi havia un pilo de gent. Total que de cop veig una dona que es dirigeix cap al seu cotxe i jo em dic, aquesta es la teva, la vaig seguir fins que va arribar al seu cotxe. Jo poso l'intermitent per dir que estic esperant a que la dona desaoarqui, i tot de cop em ve una altra dona (quina casualitat!!) que porta un Jeep Grand Cherokee (quina altra casualitat !!) que esta darrera meu, i em diu que no, que ella ha vist primer que jo que l'altra dona desaparcava i que aquell aparcament es seu, evidentment elCanica va fer honor al seu valor i va aguantar la intimidacio del Cherokee (viva er canica). Tot i que la dona se'm va posar al costat mateix, casi ens vam tocar els retrovisors, perque us imagineu,... (el seu retrovisor anava per sobre del sostre del Canica), el Cnica no va recular ni un metre i vaig aparcar davant de la estupefaccio de la dona i el Cherokee. La situacio va ser tan ridicula que crec que ni ella sabia de que es queixava pero deixem-ho aqui, perque va ser patetic, tot plegat.

Fins dema i bon dia a tothom


Jordi'o'el canica que tot ho aguanta

(0) comments

Friday, June 25, 2004

Bon cap de setmana 

Bon dia familia,
Ara feia uns dies que no escrivia mes que res perque no en tenia ganes pero tornem a la carrega!! Ahir em va arriba el llibre del Clinton a casa i sembla bastant gruixut. Tot i aixi tinc ganes de començar-lo com mes aviat millor, tot i que no ho fare fins que acabi un que estic llegint d'histories maritimes. Ahir vaig veure l'entrevista que van fer-li a la CNN. L'home semblava bastant trist i fosc, van estar parlant molta estona d'amics seus que s'havien suicidat i altres desgracies varies que li havien succeit a la vida. Els comentaris posteriors eren que s'havia vist un perfil del Clinton al que la gent no esta acostumada. Es va veure una persona trista i ressentida, pero al cap i a la fi les seves raon tindra. Jo em pregunto com es pot estar trist i ressentit si t'han pagat $20 milions de dolars per escriure un llibre sobre la teva vida?? Es ser una mica hipocrita anar pels llocs explicant les teves miseries quan hi ha gent molt i molt pitjor que aquest senyor i que no tenen ni un duro, pero deixem-ho estar, perque tot va mes o menys aixi.

Pel que fa al tema Vegas, ja he fet els reserves per a Las Vegas per quan vinguin els primers visitants de terres catalanes. L'hotel triat es un dels millors i mes luxosos hotels de la ciutat de Nevada (The Mirage, www.themirage.com). Nomes dir-vos que te mes de 1000 habitacions, o sigui que no es precisament una pensio de barri. Ja veurem com anira, d'entrada fara una calor que petara pero que hi farem.

Una altra cosa d'actualitat, avvui tenim l'estrena de la peli del Michael Moore, pels que no us soni es el que va fer la peli Bowling for Columbine on es parlava de la politica sobre armes que existeix en aquest pais. En aquesta peli es parla del que va fer i no va fer el George W abans, durant i despres dels atacs del 11 de Set. Sembla que no queda massa ben parat i tota la troop de FoxNews ja se l'han carregat a base de be. Espero anar-la a veure aquest cap de setmana, pot ser interessant,...


Jordi'oel quematina al mati

(0) comments

Tuesday, June 22, 2004

El llibre del Clinton 

Com us podeu suposar pel titol del tex d'avui, us parlare una mica del llibre aquest del Bill Clinton que s'anomena : My Life, o sigui la meva vida. Abans de res comentar que jo ja l'he comprat per internet i m'arribara un dia d'aquesta setmana a casa, el llibre te unes 800 pagines o sigui que no us penseu que us l'explicare tot en un dia perque em costar una mica d'acabar. Una de les coses que val la pena comentar es que al senyor Bill li van pagar 10 milions de dolars per avançat i es diu que en aquests moments ja ha cobrat mes de 20 milions de dolar nomes del llibre. El senyor Clinton fara una promocio del llibre que durara 2 anys, ja que anira per tot el mon fent xerrades i cobrant pasta gansa a per tot on vagi. En qualsevol cas, si vingues a SD, que no ho se, jo hi aniria perque em firmes el llibre. Aquesta setmana com us vaig comentar el tenim al programa del Larry King aquest dijous, i no se quin dia esta a un prgrama que fan als matins a NBC que jo no veig pero que es bastant famos. Els mes espavilats us preguntareu, que anira al programa del Bill O'Reilly?? Es una pregunta que tambe es va fer l'O'Reilly la setmana passada i segons ell, li han comentat que el seu programa es a la llista de possibles. Es evident que no hi anira perque el nostre amic Bill O'Reilly li faria preguntes politicament poc correctes i que el podrien posar en un compromis, i en aquests moments no es tracta d'aixo. En canvi anira al programa del King on li faran mes la pilota que la Lewinski quan van fer l'entrevista per entrar de becaria a la Casa Blanca, que ja es dir. Ja anire explicant mes cosetes.
Pel que fa al tema mobiliari, ja m'he tret de sobre una taula horrorosa que tenia de color blanc i que no he fet servir encara (de fet no em costar res). Li he vengut per $20 a una noia del lab, es un bon negoci. Ara nomes em falta treure'm de sobre un armatoste que tenia per a posar la TV abans i que es lleig com una mala cosa, pero igual algu ho compra (jo ho vaig fer, no??).

Per avui res mes, ah, aqui a l'institut encara tenim la bandera a mig pal, no se si per honor al Reagan, als decapitats d'Irak, o a la seleccio espanyola (sera aixo ultim segurament), mes val no preguntar.

Adeuuu

Jordi'o'o'o'o'o'o'o'o'o'o'Andi y Lucaaaaaaaaaassss'

(0) comments

Monday, June 21, 2004

Felicitats als Lluisos 

Abans de res felicitar als Lluisos de la familia, es un dia que es facil d'oblidar pero que amb l'ajuda d'apuntadors fidels he recordat aquest mati (Gracies Marti).

he rebut moltes peticions perque us mostri les coses que vaig comprar a Ikea, que els hi faci fotos o alguna cosa per l'estil. Us comentare que vaig comprar força coses, des de cadires psicodeliques fins a posters dels anys setanta. Em vaig passar tot el dissabte muntant i clavant coses a les parets. Va ser molt divertit, penseu que aqui les parets son de fusta, o sigui que el tema es una mica diferent de les nostres parets, pero me'n vaig sortir be, de moment no ha caigut res, el que ja es molt. Tornant al tema de les foto, no se si fer-les perque ho puc fer servir com a mesura de força perque la gent vingui. Pero crec que es injust, o sigui que avui mirare de fer fotos i ja les penjare un dia d'aquesta setmana, ja us ho comentare quan estigui a punt. M'agradaria comentar que el disabte quan tornava de Ikea cap a casa no veia res per la finestra de darrera ni per la lateral del Canica, semblava un cotxe a punt d'explotar, pero per sort no em va parar la Highway Patrol, suposo que molt legal no deu ser, pero ho vaig fer i ara ja es tot a casa, va ser bastant divertit. Ah me n'oblidava el colmo dels colmos es que vaig comprar una lampara de paret en forma de llavis, que ja he clavat al menjador de l'apartament, fa molt el fet.
Que mes, ... El diumenge vaig estar per aqui, pero al migdia volia anar a veure el futbol, pero maldita la gracia quan vaig arribar alla, s'havien de pagar $20 nomes per entrar, quina colla de poca-vergonyes!! Encara no se com hi havia gent. O sigui que vaig anar a casa ja que ahir vam començar una setmana on nomes menjarem Bill Clinton a les noticies ja que avui ja es pot comprar el llibre autobiogrfic del president dels USA (abans del W). Ahir el tema va ser una entrevista al programa 60 minutes (el mateix que va ensenyar primer les fotos dels presoners iraquians), l'entrevista va durar una hora i les declaracions mes "sucoses" van ser la resposta a la pregunta de " Per que va fer el que va fer amb la Monica?" i el va contestar (molt honestament, o era falsa honestedat, be es igual): " Ho vaig fer perque podia fer-ho". Que dir d'aquest home!! AH i a sobre la seva dona encara l'aguanta, tot i que segons ell va dormir 2 mesos seguits al sofa.

JA us comentare mes coses del Clinton, perque aquesta setmana el tenim amb el Larry King (aquell del microfon a l'antiga i el mapa mundi al fons del plato), i segurament a altres programes de l'excelsa tele americana.

Adeuuuu

Jordi'o'Mission Impossible' de Cruz-Cruise-Pitt-Anniston'o'de la estopa

(0) comments

Friday, June 18, 2004

Ha arribat el cap de setmana 

Molt bon dia a tothom. Be, ja he vist que el tema terratremol va arribar a terres cristianes una mica retardat. Deu ser el fet que les ones viatgen a una velocitat mes baixa. En qualsevol cas que sapigueu que estic perfectament i ningu ha patit cap problema.
Avui m'agradaria explicar-vos un parell de noticies que van sortir ahir a la tele. per a posar-vos en context, aqui fan noticies a les cadenes normals a les 6 i despres a les 10. Jo sempre miro les de les 10 perque a les 6 normalment encara estic al lab. Per a molta gent aquestes son les uniques noticies que veu durant el dia, OK?? Doncs be, ahir despres de la racio tipica ed soldats americans marxant del port de SD cap a Irak, dues de les noticies van ser:

1. Un atac a dos nens de no se quin barri per un aixam d'abelles. A un el van picar mes de 100 cops (uiiii quin mal!!!!!). La veritat es que era ridicul. El mes ridicul pero era el senyor que sortia, que era el que els havia ajudat. A la tele sortia: Pepito de los palotes, el nom del senyor, i a sota hi posava :"El bon samarita". Aixo es massa, pero que coi es aixo del bon samarita, no ho havia sentit des de les classes de religio del Maristes, era bonissim, jo no parava de riure. El mes curios es que quan ho he comentat avui a la feina, una de els noies m'ha dit que ahir a la nit va sentir com el seu marit es partia de riure al menjador de casa, i li havia preguntat que passava i l'altre li va explicar el mateix que us acabo d'explicar, ha estat bonissim.

2. Un senyor d'aquests que treballa en un cementiri de cotxes on els xafen i tot plegat, doncs mentre estava fent la seva noble feina, va veure com tres gatets treien el cap per una finestra d'un dels cotxes, i .... els va salvar!!!! Ara els gatets els han donat per adopcio. Igual en demano un.

En definitiva, que les noticies fan mes riure que no pas res mes, pero cal prendre-hi paciencia.

Com que aqui no es l'unic lloc on hi passen coses que fan mes riure que res mes, comentare una noticia que hi havia avui a El Pais, i que feia referencia al concert d'Estopa al Palau St Jordi, es veu que la gent va cantar totes les cançons tan fort que era un karaoke. No em digueu... Be a mi m'agraden els Estopa, pero ja em veig al concert intentant escoltar el duo de Corneja, i en comptese escoltar les veus de 18,000 persones, be, per uns minuts es maco, pero despres ha de fer mes maldecap que res mes.

Per avui ja n'hi ha prou, nomes comentar-vos que mentres escrivia aquestes linees tenia de fons els germans Muñoz (aka Estopa) aka (also known as) (tambe conegut com), ale.....

Fins la propera

Jordi'o'de la estopa'de la chayannera & julieta Benegas de la muerteeeeee'

(0) comments

Thursday, June 17, 2004

Poca resposta 

Tampoc cal que sigueu tant emotius pel que fa al terratremol, la veritat es que poca gent d'entre els que llegiu el blog s'ha immutat amb el tema. Aqui va sortir a les noticies del vespre i va servir perque fessim una mica de xerrada al lab amb la gent. Va ser una experiencia entretinguda.
A veure que us puc explicar avui. Aquesta setmana estic fent una mica de plans ja que aquest cap de setmana voldria anar a IKEA a veure si trobo coses que necessito per casa. Per aixo he estat mirant per la web de IKEA a San Diego i mirant una mica que necessito i que em puc comprar per l'apartament. La veritat es que el primer que m'he de figurar es com he d'arribar fins a la botiga. No crec que sigui massa complicat, pero aqui passa amb tot, abans de marxar de casa has de mirar el mapa per saber com arribar-hi perque no es masas evident un cop ets a l'autopista, pero vaja, sera facil.
Un altre tema es que no puc comprar coses massa grosses perque han de cabre al canica, i si trobo alguna cosa mes gran doncs ja empipare algu del lab dels que tenen un cotxe mes grosso perque m'ajudin amb el tema, pot ser divertit.

Aqui tenim el temps una mica atontat, perque tan aviat fa un sol que peta com esta nuvol. De fet ja fa dos dies que esta ennuvolat, pero en canvi el cap de setmana passat va fer un sol que tela marinera. Ja veurem.
Ah per cert, aquesta setmana vaig adquirir un aparell de musica que rivalitza amb qualsevol aparell que es pugui trobar a les cabines de Amnesia, Pacha o Cafe del Mar. Es un mica gran, pero peta que dona gust, aixi puc empipar una mica els veins, ja que fins ara no se n'havien donat compte de que hi havia algu per alla. Es un aparell d'aquests que hi pots posar multiples CDs i te radio, tambe. El fet es que ara puc escoltar musica o radio com deu mana!! L'aparell el vaig comprar a una noia india que el venia ja que marxa del pais aquest cap de setmana.

Be, si voleu saber mes coses ..continueu llegint aquest blog tant interessant!!

Jordi'o'de la parra'o'connor

(0) comments

Tuesday, June 15, 2004

Terratremol 

Hola familia,
A veure avui us he d'explicar una experiencia que m'acaba de passar. Estava escrivint un mail a en Lluis i acabem de tenir un terratremol de veritat. No ha estat molt fort, pero n'hi ha hagut prou com per moure l'estructura de l'edifici i que tots els llums que tenim penjats del sostre es moguessin cap un costat i cap a l'altre. Si voleu veure la pagina on surten els ultims terratremols de la zona podeu anar a :

http://quake.usgs.gov/recenteqs/latestfault.htm

El nostre es un quadrat vermell que esta per al mig de California. De fet el terratremol ha estat de magnitud 4, i al nord de LA, pero deu n'hi do. No en vull de mes a prop, perque es una sensacio un pel extranya i poc agradable.

Per la resta doncs no us puc comentar massa res de nou, nomes que aquest cap de setmana igual faig un viatge a IKEA a veure si trobo algunes cosetes que em falten per casa i ja veurem

A veure si trobeu els terratremols aquests que han passat per aqui!!!!


Jordi

(0) comments

Monday, June 14, 2004

Cap de setmana 

Hola familia,
Avui us explicare una mica el que he fet aquest cap de setmana, a part d'estar pel labo.
Aqui el temps esta una mica tonto i combinem dies fantastics com el dissabte o diumenge amb dies mes ennovulats com avui, pero el mes important es que el cap de setmana va fer sol. El dissabte vaig estar a la platja una estoneta, mes o menys un parell d'hores. Vaig tornar a anar a la meva platja preferida de San Diego, Coronado. Es una platja bastant a l'estil d'Empuries, i es totalment diferent de la resta de platges de la zona, perque la sorra es blanca i no hi ha massa algues dipositades a la sorra, ah, i el mes important, no hi ha massa gent. Aqui les platges solen estar molt plenes de gent, i/o estan plenes d'algues. Per tant, la meva destinacio, evidentment, es Coronado. Al vespre vam sortir amb gent del laboratori pel Downtown de San Diego. De fet vam anar a prendre un parell de copes a un bar de la zona. Curiositats, la festa comença cap a les8-9 del vespre, es acollonant veure com la gent sopa a les 6-7 i a les 9 ja estan als bars musicals amb un cubata. Be, suposo que aqui tot va un parell 'hores endavant, nomes aixi es pot entendre. per exemple, el divendres vam fer com un berenar amb gent de diferents labs, i de fet era com un sopar amb bastant d'alcohol, pero es que eren les 5-6 ed la tarda, i a mi a aquella hora em ve be un cafe, que voleu que us digui. Qui els entengui que els compri. Com us deia el dissabte vam estar pel Downtown, i vaig veure que hi ha un molt bon ambient, molts de restaurants, molts de bars musicals. Curiosament, hi ha una restaurant anomenat Ole Madrid, on hi tocaven flamenco!! No hi vam anar, es clar. Pel que fa al preu, no es excessivament car, tot i que no es barato, el que es car, es el parking, ens van clavar $10 per tres horetes, pero que hi farem.
El diumenge vaig estar tot el dia per casa o la piscina, tot i que al mati vaig anar a la zona que s'anomena North County, que es molt maca, i es un lloc magnific per a passar una estona al costat del mar. Les platges son petites i plenes de gent, pero es molt i molt maco.
Aquesta setmana no tinc massa ganes de fer res, pero espero que amb el pas dels dies em vagi animant una mica. A mes avui es dillns, i tot costa una mica mes que la resta de dies de la setmana.

Adeu fins dema


Jordi

(0) comments

Thursday, June 10, 2004

tardant 

Be, si algu continua llegint aquest blog, que ho dubto, perque ultimament he estat una mica mandros, podra continuar assabentant-se de les meves peripecies per terres americanes.
Avui parlarem una mica del terratremol mediatic que ha provocat la mort de mister Reagan. Aqui a la feina tothom esta bastant enfadat, i jo tambe, amb el tractament que s'ha fet del tema a la tele. La questio es que sembla que el personantge aquest, pel sol fet d'haver-se mort, no sigui responsable de cap de les seves accions i fins i tot es celebren. En qualsevol cas, aqui a l'institut, com a bons patriotes que som, tenim la bandera a mig pal fins el divendres. Si no ho fessim, no se que podria passar, segurament vindria la poli i seria tot un espectacle. Igual ho prvem aquesta nit, seria molt divertit.
Val a dir que aqui a la feina la gent te els sentiments com dividits. Es a dir, no creuen que aquest senyor fos el millor dels presidents que hi ha hagut als USA, pero en canvi es mostren commoguts per totes les fanfarries i histories que s'estan fent, per a enterrar-lo. Es una complicat d'explicar, pero segur que us en feu una idea.
Parlant d'un altre tema, des que vaig dir que aqui no sortia el sol durant el mes de Juny, doncs be, hem tingut dos dies de sol bastant macos, i l'esperit torna a estar mes fort que mai, a veure si dura.
Ah, no ho he comentat pero el dissabte passat vam fer una barbacoa amb la gent del lab, i altres afegits d'altres laboratoris de per aqui al voltant. Va ser molt divertit, de fet, gent del lab, m'ha comentat que va ser el dia que ha vist el nostre jefe mes relaxat en els anys que fa que treballen al lab. La questio que em va sorprendre es que la BBQ aquesta començava a les 2, i a les 5 nomes hii quedavem el no americans de la festa, va ser molt curios, pero en cap cas no va ser casualitat. Que vol dir?? Vol dir que el tema social de la gent d'aquestes terres esta a anys luny de nosaltres. Es relacionen, pero en tot cas, el temps just i necessari per a quedar be, ni mes ni menys. Els europeus i australians de la festa ens vam quedar per alla una estona mes i ens en vam riure de la situacio, pero es que era molt i molt evident.


Ale, familia, fins la propera, i salut a tothom


Jordi

(0) comments

Tuesday, June 08, 2004

Aqui ja som a l'estiu 

Benvolguts llegidors del mes famos blog de la historia espacial, aqui ja ha arribat l'estiu. Com ho se, la prova es molt facil. Fa uns 4 dies que no s'ha vist el sol per aquestes terres altra temps beneides per la lluminositat i brillantor de l'astre entre els astres (no era el Ronaldinho??). Aqui quan arriba la calor de veritat al desert (aprox 40-45C), l'aire calent de l'interior xoca amb l'aire fresc que hi ha a sobre el mar, i ja hi som, tenim una boireta tot el sant dia que no hi ha tut tia de que marxi. Fins quan dura, no massa, pero fins a finals de Juny la cosa esta peluda.
Avui m'agradaria comentar coses que he estat mirant ultimament a la tele. Principalment a MTV que es de les poques cadenes que es pot mirar de tant en tant. Sobretot ultimament en que ens han explicat fins i tot a quina hora anava al lavabao el Reagan quan era el millor president de la historia. Comentare un parell de programes que fan en aquesta cadena altre temps coneguda per a posar videos musicals i mes recentment famosa per els shows dels Osbourne. A rel del tema Osbournes han aparegut una serie de reality shows en aquesta cadena que no valen massa la pena, pero en canvi els diumenges fan una serie de programes que fan petar de riure i que almenys son diferents de la resta de tele. Un dels programes s'anomena Viva La Bam. La Bam esun grup de musica que s'han inventat un programa on es passen mitja hora maltractant la fmilia d'un edls membres del grup de musica. La seir val la pena, toti que a vegades es passen un pel, per a fer-vos una idea, des del començament ja s'han carregat coma minim 4 cotxes, s'han empastifat amb les coses mes asqueroses qe un es pugui imaginar, i l'altre dia van muntar un casino amb arbres que feien caure del bosc arrossegant-los amb un cotxe. En el casino hi van muntar un ring i van organitzar un concurs de lluita lliure amb dos personatges d'aquelles super raros (El Enterrador i un altre). Ah, una de molt bona va ser quan van organitzar un viatge fins a Nova Orleans i portaven com a remolc una pista d'skateboard, i cada cop que paraven en una gasolinera es posaven a fer skate per alla, era massa.
El segon programa que vull comentar es un que ja s'ha vist a les espanyes i es el Punk'd de l'Ashton Kurcher. En aquest programa, l'Ashton (l'actual novio de la Demi Moore, per si no esteu al cas) busca algun personatge famos de LA i els hi fan passar un mal rato, amb qualsevol de les mes cruels bromes imaginables. La veritat es que el programa esta molt i molt be, i val la pena de que els qui tingueu la oportunitat no us el perdeu.

be,fins aqui el tema d'avui. Si voleu saber mes cosetes d'aquests programes odeu fer un Google i en coneixereu mes detalls.

Adeu i fins dema

Jordiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

(0) comments

Friday, June 04, 2004

Tornada a la vida normalilla 

Hola molt bon dia a tothom,
Bé aquest és el primer blog des de fa més d'una setmana en què no es parlarà de NYC. El tema ja està passat i ja sabeu que m'ho vaig passa bé i que tot va anar perfectament (deixo el tema dels accents perque es un pal les combinacions que s'han de fer per a posar accents en aquest teclat america OK??).
Aquesta setmana ha estat durilla, perque tot i que el dilluns era festa, el fet d'anar de viatge sempre et deixa bastant xafat i mes un viatge d'unes 6 hores com es de costa a costa (que dir del viatge transatlantic). Ara, pero ja estic totalment recuperat i en plena forma. No he tornat a veure mes coses de les noies figuerenques que van deportar fa un mes o alguna cosa aixi, suposo que estaran contentes a casa seva, i disfrutant dels moments de gloria que van tenir aprofitant l'antiamericanisme regnant en aquests moments a la resta del mon. Per aqui el tema esta bastant calmat des de fa unes quantes setmanes, i no se sap ben be perque, no es que no morin soldats americans a l'Irak no res d'aixo, senzillament com que a les cadenes americanes de noticies no els hi be de gust parlar del tema, doncs ara sembla que no hi passi res.
M'agradaria comentar un incident que vam tenir l'altre dia a l'institut i que demostra que no tothom es igual en aaquest pais. Aqui a l'institut tenim una associacio de gent jove que organitza xerrades, simposiums i festetes de tant en tant. La ultima festa que es va organitzar conjuntament amb altresassociacions d'estudiants i altres per aquest Juny s'hauria de fer a un portaavions que esta ancorat al port de San Diego i que l'han convertit en museu, es l'USS Midway (va estar en actiu de la segona guerra mundial fins fa uns 10 anys, crec). Doncs be, tan bon punt es va anunciar que la festa es faria alla, una serie de gent va començar a escriure mails diguent que aixo no podia ser que sembalava mentida que es celebressin festes a llocs com un portaavions, i e glorifiques l'art de la guerra, evidentment tans mails hi van haver a favor com en contra. La meva opinio es que segurament no es el millor lloc on celebrar-hi massa res, encara que aquest portaavions hagi servit per alliberar pobles de la opressio de dictadors, pero vaja no se com ha acabat el tema. Si voleu us puc enganxar la successio de diferents mails que es van enviar, pot ser bastant interessant.

Canviant de tema, i aprofitant que parlem de gent americana, us comentare que abans d'ahir es va fer un concurs nacional de deletreig, aquesta es una aficio molt extesa pels pobles anglosaxons i ningu sap massa be perque. El tema es tracta de dir les lletres que composen una paraula i es clar en una competicio es deletregen paraules molt complicades. Per a fer-vos una idea del nivell del personal, el guanyador va dir paraulotes que no surten ni al Google.El tema que a mi em va interessar pero es un altre, la paraula que va permetre guanyar a un nen en questio va ser : Autocthonous, que en la nostre llengua mare vol dir autocton, qui no ha sentit a dir aquesta paraula?? Doncs, be al meu lab, cap dels americans que es troben per aqui l'havia sentit a dir en la seva punyetera vida. Ara direu, com pot ser?? Que burros!!! No, no, res d'aixo. Cal preguntar-se perque gent educada a un nivell superior als USA no ha sentit a dir maai a la seva vida autocton, pero en canvi saben dir-te quan pagaran d'aqui a 25 anys de prestec si els interessos pugen un vuite de punt cada any, menys la quantitat que refinancaran, etc, etc, etc. Segurament la resposta es que el tema autocton als USA no es fa servir massa perque ningu es autocton d'enlloc i poques coses, excepte la majoria de la seva inmensa riquesa natural, son massa autoctone d'enlloc. Crec que es un fet per a reflexionar-hi profundament.

Fins dema o dilluns ja ho veurem, jorrrrrrrrrrdddddddiiiiiiiiiiii'oooooooooooo aarrrrt. Dos tres, quatre

(0) comments

Wednesday, June 02, 2004

Mes NYC (II) 

Us estava explicant les meves peripecies per la ciutat de NYC. Aquell divendres a la tarda vaig estar voltant per la part baixa de la ciutat, on es troba el barri financer de NYC. Alla vaig estar a la zona zero, i la veritat es que l'espai buit que hi ha quedat es grandios i fa un no se que passejar-se per alla. Com que estava per alla i era divendres vaig pensar que podia anar a Wall Street i veure la gent que treballa en el cor financer del capitalisme mundial, i va ser una experiencia molt interessant. Tot plegat va començar a ploure molt i molt fort i la sensació era que era de nit, tot i que eren les 3 de la tarda. Un cop era allà es veien com els executius dels bancs d'aquella zona sortien a fer un cigarro per alliberar l'estrès del dia, feient uns caretos bastant agobiats.
El dissabte i el diumenge vaig estar amb el Jordi i la natalia, i varem passejar per llocs coneguts, pero tambe em van ensenyar zones poc turistiques de la ciutat, el que es bastant divertit. Entre d'altres zones per on vam anar van ser, l'edifici de la ONU, SoHo, Little Italy, o Chinatown. Cal dir que mentres passejàvem per Chinatown ens vam trobar unes quantes rates mortes a la vorera (venien dels restaurants??!!).
us comentaré que el dia que vaig marxar va ser també bastant curiós. vaig agafar un taxi cap a les 5AM, i tenia el vol a les 6.45. Quan vaig pujar al taxi e taxista paquistaní em va preguntar a quina hora tenia el vol, i al veure que tenia força temps, es va oferir a ensenyar-me un dels barris més interessants de NYC, Harlem. Cal dir que a aquelles hores de la matinada el barri estava ple de gent, comprant, passejant, o ves a saber què. El tema és que hi havia molta gent, jo vaig quedar bastant sorprès.
Una cosa interessant, i que crec que val lapena comentar és que un cop vaig ser a San Diego estava content d'estar un altre cop a "casa". Aquí la vida és una mica més relaxada en comparació a NYC, i hi ha molta més llum a tot arreu. La veritat és que són llocs molt i molt diferents (un avís per a navegants).
Si algú t´cap pregunta sobre el viatge m'ho podeu preguntar per mail i ho contestaré públicament en el blog tan aviat com pugui.

Coses i llocs on vaig menjar a NYC: un dia vaig menjar menjar felafel, un altre dia vam anar a un deli, el deli és un lloc on pots comprar i menjar gairebé de tot, un dia vam anar a sopar a un restaurant asiàtic (hi feien des de sushi fins a pha que és pollastre vietnamita). Un altre dia vam menjar a casa una truita fantàstica i pà amb tomata (jo sense de tomata, és clar).

Alguns us preguntareu què vaig comprar, bé podem dir que algunes coses són secret bancari, altres coses que sí que es poden dir, doncs vaig comprar algunes fotografies de la ciutat que emmarcaré i penjaré a casa.

Adeuuuu

Jordi o'new york new york la ciutat que no dorm mai.

(0) comments

Mes NYC 

Molt bon dia, ahir no vaig escriure, perque la veritat es que estava bastant fet pols despres del viatge i amb prou feines podia estar pel lab sense caure rendit, pero avui ja estic ben recuperat.
A veure comencarem per parlar del vol que vaig agafar d'anada, aquest vol es un que s'anomena "red eye", perque al sortir d'aqui a les 10PM i arribar a la costa est a les 7AM implica que tothom que es a l'avio arriba amb els ulls vermells perque no ha dormit massa be (si ha dormit). Jo vaig tenir sort i vaig dormir unes 4 horetes el que em va permetre estar bastant presentable l'endema (o era el mateix dia, es dificil de saber) al arribar a NYC. Un cop vaig arribar i seguint les instruccions del meu amic Jordi, vaig passar de taxis i vaig agafar l'Airtrain que conecta l'aeroport amb la xarxa de metro de NYC. El primer contacte amb el metro de New York va ser bastant interessant, nomes d'entrar la primera visio va ser la d'un tiu estirat a sobre d'uns seients, tapant-se amb un cartro i dormint com si alli no passes res, va ser curios. Un cop vam haver sortit, de l'aeroport a Manhattan es passa pel barri de Brooklyn, que es un barri residencial en el que s'hi acumulen des de les families mes pobres fins a gent de classe mitja-alta (com mes a prop de la illa ets). Hi va haver un moment (uns 15 minuts), que en aquell vago era l'unic huma de color blanc, va ser una sensacio interessant. Uncop vam haver entrat a la illa de Manhattan el persnal va canviar totalment i llavors la barreja era total. El Jordi i la seva dona, la natalia, viuen a un apartament de que es troba situat al carrer 116, el que vol dir que es bastant amunt, pero tot i aixo, es nomes a un parell de carrers de Central Park, el que el fa una zona bastant maca. La veritat es que l'apartament era molt maco i el tenien molt ben decorat. Aquell mati nomes d'arribar a casa seva, varem menjar una mica d'esmorzar i en Jordi va marxar al lab, i ja em vaig quedar alla recupernt-me uns quinze minuts, treient coses de la bossa etc. Cap a les 10 o aixi vaig sortir de casa amb la clara missio de veure com mes coses millor, pero tampoc volia acabar destrossat el primer dia (no ho vaig aconseguir, evidentment). Vaig agafar el metro fins a l'estacio 86 que es troba a la zona central del centrel Park i alla vaig baixa dispossat a disfrutar de la ciutat. La sorpresa poc agradable va ser que plovia, pero no povia molt el que permetia caminar tranquil.lament sota un xiri-miri empipador, pero que donava un toc fosc a la ciutat dels rascacels. Vaig travessar Central Prk per una zona que es diu Reservoir, de fet es per on el Dustin Hoffman corre a la pelicula Marathon Man, de fet hi havia molts Dustins corrent per alla era molt curios. Un cop vaig ser a l'altre costat em vaig trobar amb la magnifica entre les magnifiques, la cinquena avinguda, on tot es luxe, i les senyores que surten de casa seva tenen sempre un taxi negre esperant a la porta. Un cop alla vaig decidir que baixaria cap a baix de la illa fins que els meus peus diguessin prou. Total, que ja em veus a mi baixant per la cinquena i anar veient totes les botigues de luxe i mes que un es pugui imaginar, a mes d'edificis totalment corprenedors, com per exemple l'Hotel Plaza, o la Trump Tower,o la catedreal de Sr Patrick, o ... podria estar-ne anomenant nua bona estona. Nomes dir que hi va haver alguns moments en que estava totalmentastorat, excitat, emocionat, ... alla entre aquelles masses de formigo i vidre, que sembla que et caiguin al damunt.
Fins aqui de moment, us continuare explicant mes endavant, nomes comentar-vos que quan vaig ser a la zonza zero em feia un no se que fer fotos, pero les vaig fer com alguns o ja tots heu vist a les fotos que he penjat (veure barra lateral Fotos New York).

Fins despres

Jordi

(0) comments

Tuesday, June 01, 2004

NYC 

Molt bon dia familia,
Nomes comnetar-vos que ja podeu veure les fotos de NYC fent click a l'enllaç que he posat a la barra lateral, es un que es diu aixo Fotos NYC.
El viatge us el comentare en un altre blog que escriure avui mes tard, ara en aquests moments tinc feina. Nomes dir-vos que ha estat fantastic, m'ho he passat molt, pero molt be, i segur que hi tornare perque es un lloc impressionant.

Fins despres

Jordi

(0) comments

This page is powered by Blogger. Isn't yours?