<$BlogRSDUrl$>

Tuesday, September 14, 2004

Coma anem?? 

bueno family,
Ara que tinc un moment escriure quatre ratlles perque no us sentiu aillats del mon exterior, el vostre guia per les civilitzacions perdudes de l'occident us donara un parell de consells perque no us perdeu en aquest maremagnum de perdicio.
Aquestes dues darreres setmanes han sigut una mica boges i no he tingut temps d'escriure perque he estat molt enfeinat. Que ha passat pels USA ultimament?? No massa res, si descomptem que la setmana passada vam "celebrar" els 1000 morts americanos a l'Iraq i que el dissabte va ser l'11 de Setembre. Podem dir que va ser una setmana bastant mogudeta a nivell politic. Per aqui sembla que el Kerry no te masses opcions de batre al W el que es normal si pensem que pensen el mateix en tot, o gairebe. A mes l'han matxacat amb una serie d''anuncis falsos pero que vulguis que no afecten. pel que fa al'11 de Setembre el divendres van fer un reportatge bastant, bastant interessant per recordar a tothom el que va passar aquell dia, i que val la pena de pensar-hi de tant en tant.
Pel que fa a la resta de temes, doncs us puc comentar que la paella esta seguint l seu curs natural i en aquests moments la tinc bastant apamada, el que pasa es que no vull dir res fins que la cosa no surti perfecte. A mes ara fa un parell de dies que he anat a buscar calamarcets i no n'hi havia, el que es un problema perque vol dir que haure de comprar gambes i son carilles. be ja veurem.
Ahir, com que va ser dilluns van estrenar una peli a HBO Latino i van fer Los Lunes al Sol, em va agradar molt i molt i molt. De fet em va fer pensar en certs moments de quan era petit, que voleu que us digui, no perque visques aquelles situacions, que no, pero em va fer pensar amb alguns dels veins que teniem al Maçana. La peli es molt trista, pero aalhora molt real de la situacio que a vegades es dona en el mon laboral. be si no l'heu vista, mireu-la perque val la pena i si ja l'heu vista, doncs torneu-hi perque per aqui a fora no hi ha massa res que valgui la pena.

Au

Ja ens veure, amb alguns abans que amb els altres pero tot val


Jordi

(0) comments

Monday, September 06, 2004

Avui es festa 

Bon dia family,
Aqui avui es festa, pero jo, que no sigui que l'institut se'n vagi al algun lloc he vingut. De fet, cal dir que el dia ha estat molt productiu i ha valgut la pena les hores passades per aqui. Avui aqui es el dia del treball, que es celebra no en tinc ni idea pero seria una cosa a buscar per internet. Ara mateix pero no ho fare i tampoc instaurarem cap concurs, pero si algu ho vol buscar alla ell. De fet, aquesta festa o es mai el mateix dia, es sempre el primer dilluns de setembre. Als USA hi ha moltes coses d'aquest tipus, per exemple, les eleccions sempre son el tal dimecres de Novembre, o s'investeix president dels USA tal dilluns de Gener. Podem dir que per tant ells no tenen allo de que si aquest any St Joan cau en diumenge i per tant hem de buscar alguna altra festa per a fer. Aqui es fan el primer dilluns de Setembre i aixi no te mai perdua.

A veure, com que veig que la gent esta una mica desinformada del nostre viatge per terres de california i Nevada us explicare una mica com va anar aquell parell de dies a la ciutat del pecat que es Las Vegas. De fet de pecat no en vam veure massa, nomes uns mexicans qu et donen targetes anunciant clubs de dones per anar a la nit. A mi es clar me'n donaven molts, en canvia la mama i a la Marta no els n'hi donaven cap, era molt curios. A Las Vegas una de les activitats que un hi du a terme amb mes interes es el joc, sobre tot el joc als casinos. De fet cal dir que nomes d'entrar a Nevada hi ha una ciutat que es diu Primm, i all al mig del punyetero desert tenen un super casino on para tot quisqui que no te prou espera com per anar a las Vegas, podriem dir que es com El Mamut d'Andorra, on hi paraven tots aquells que no volien ni entrar a Andorra La Vella per allo de que el transit esta fatal. Doncs es el mateix. Be, nosaltres com que som uns senyors com cal, doncs si, vam fer les milles fins a Vegas i alli ens vam plantar a un dels millors hotels de la ciutat, The Mirage, de fet es tan bo que a la peli Ocean's Eleven es un dels que roben la colla del Matt Damon i Clooney. Be, alli estavem la representacio de la familia, un cop ja instal.lats, que vam dir, ara que fem. mes que res un no podia sortir a fora perque quedaves desfet de la calor que feia, per tant, t'havies de quedar per dintre. La mama, ja venia amb la idea de jugar-se uns dolarets a la ruleta, pero amb allo de que ai que si el papa em veies etc, etc, etc. Amb aixo, que la Marti s'enganxa a una de les taules on hi jugaven una serie de personatges de peli del Woody Allen, en concret, un parell de ties que si no eren d'aquestes que fan peles pel carrer poc se li faltava, despres hi havia un parell de tius que havien vingut de congres i que per tant l'unic que busquen es una mica de diversio, ja m'enteneu, be en definitiva que mentres que la mama i jo decidiem a veure si anavem a la piscina o a menjar alguna cosa, la Marta esta enganxada a una taula mirant-se la ruleta com aquell que es mira un Rolex de Can Quera, i per mes astorament veiem que esta diguent numeros com si fos un nen de San Ildefonso que si el 24, que si el 6, el 6, el 6 el 6, no se quants cops va sortir el maleit 6. Total, que la mama, rendida per l'encert de la seva filla en l'endevinament de numeros i de la indecisio de la Marta d'esquitxar 20 dolars dels seus, li diu, te!! va!! juga-te'ls!! Li dona $20 dels de la mama i la Marta se la mira com aquell que veu un plat de cargols de Campllong i ja li dona al croupier les peles. Be, aqui estem davant del gran dilema de Las vegas, quin cony de numero sortira a continuacio, i cal encertar-lo perque sino he llençat aquelles peles que tant m'ha costat de guanyar. Total, primer comencem amb el facil, vermell o negre, ....posem negre i l'ENCERTEM!!!!! Uauuu ja tenim en comptes de $20, $40, el drama no havia fet res mes que començar, a partir d'aqui la caiguda va ser durissima, en resum, perque el ema va durar mes d'1 hora, no es broma, aquell maleit 6 que havia sortit i que haviem encertat mentres no hi teniem peles, va continuar sortint i nosaltres no li haviem fotut ni una de les fitxes, va ser tremendo. Total, crec que mes o menys ens hi vam jugar uns $50, i tots estan ara en mans dels grans de Vegas, o ves saber on,...
A part d'aixo ens ho vam passar molt i molt be, no vam comprar res perque confiavem amb la sort de la Marta, no va poder ser i el Rolex del Mirage esperara per un altre cop, perque aixo si, si guanyes, no et preocupis, perque si no ho deixes un altre cop a la taula, ho deixes a la botiga, de Vegas no hi ha ningu que marxi amb moltes mes peles de les que ha vingut, aixo es el negoci.

A partir d'aqui val la pena que parleu amb les dues protagonistes del viatge perque cal que us ho expliquin tot amb detalls. La tornada va ser entretinguda perque vam trobar força transit, i ens hi vam estar un ratet.

Fins aqui un dels episodis ja considerats mitics en els anals de la familia,

Jordi



(0) comments

Thursday, September 02, 2004

Rvisem una mica 

Bon dia family,
A veure per peticio popular revisarem una mica els successos que van succeir al Sud de California fa un parell de setmanes. Començarem per dir que el tema lligues va ser total. Nomes vull recordar que un diumenge caluros del mes d'Agost. Estavem fent cua l'autopista I-5 tornant de LA. Crec que es l'autpista mes transitada dels USA, sino de gairebe tot el mon. Es una autopista on nomes no hi ha cua abans de les 5 de la matinada, i aixo si no som divendres o dissabte. Be deixem-nos de coses. Estavem fent una de les cues californianes, d'aquelles que un recorda durant molt de temps, i tot d'un plegat un cotxe, recordo que era un 4x4 de color blau ens adelanta per la dreta, i veiem com el conductor treu mig cos per la finestra mostrant un gran somriure i saludant a la Marta. A partir d'aqui la histeria va ser total, que si t'adelanto per la dreta, que si t'adelanto per l'esquerra, un somriure aqui, i un crit animal per alla. Vam arribar al punt que el tiu que anava de passatger li va demanar a la Marta que el truques, i ella va i em deman el telefon de casa. No, si ja em veig rebent trucades durant 3-4 mesos demanat per la rossa del cotxe quan ella nomes estava per aqui 10 dies. Extranyament, els nois del 4x4 blau van desapareixer per un rato, tot i que posterioement els vam tornar a veure, nomes per veure com sortien de l'autopista per la sortida d'Encinitas Boulevard. Quina gran sortida, sortida de l'autopista on les hi hagi i porta de Juanitas. Total que a prtir d'aqui ja vam saber tota la vida d'aquell parell de nois tan guapos, que si eren uns surfistes d'Encinitas, que si anaven a sopar cada dia a Juanitas, que si devien viure en una d'aquelles cases a prop del mar tant cuques, etc, etc. Tot i la insistencia de la Marta, no vam anar a Juanitas en els dies posteriors, mes que res perque la mama sembla que en aquell lloc va veure algun mal esperit azteca o maia, ara no se ben be quin devia ser. Total, aqui s'acaba la historia del lligue a l'autopista I-5 tornant d'un dia totalment brutal a LA. Perque va ser brutal, be, us podeu imaginar la Marta en un Urban (per a mes informacio visiteu www.urbanoutfitters.com) de Sta Monica decidint durant mes de 1 hora, repeteixo mes d'1 hora a veure si es comprava una samarreta esparrecada per tot arreu per $50, o be si es comprava un cinturo que sembla que havia portat la Ja nis Joplin, o era el seu gatet, ara no me'n recordo, en un concert a San Francisco a finals del 60. Finalment, i despres de deliberacions molt acalorades entre la mama i la Marta es va decidir pel cinturo,... pero us podeu imaginar que vam estar parlant de la samarreta durant les seguents 4 hores, en el nostre passeig per Sta Monica Beach, que si me l'havia d'haver comprat que si era molt cara, etc, etc. Fins que per sort de la mama i meva van apareixer uns nois amb un 4x4 blau per la nostra dreta i el conductor va treure mig cos per la finestra,... i be ja sabeu la historia. Quin dia el d'aquell diumenge, un dels mes interessants pel que fa al viatge dels catalans a La Jolla. Cal comentar que si no vaig massa errat en aquell moment l'enamorament entre un vei guapissim que tenim als apartaments i una de les catalanes ja havia arribat a un dels moments mes torrids que un pot recordar, ... pero aixo es una altra historia, potser dema la explico.

Auu

A disfrutar de la vida i fins a reveure

Jordi's le conducteur, le chouffeur de la voiture a le sud du Cali

(0) comments

This page is powered by Blogger. Isn't yours?