<$BlogRSDUrl$>

Monday, September 06, 2004

Avui es festa 

Bon dia family,
Aqui avui es festa, pero jo, que no sigui que l'institut se'n vagi al algun lloc he vingut. De fet, cal dir que el dia ha estat molt productiu i ha valgut la pena les hores passades per aqui. Avui aqui es el dia del treball, que es celebra no en tinc ni idea pero seria una cosa a buscar per internet. Ara mateix pero no ho fare i tampoc instaurarem cap concurs, pero si algu ho vol buscar alla ell. De fet, aquesta festa o es mai el mateix dia, es sempre el primer dilluns de setembre. Als USA hi ha moltes coses d'aquest tipus, per exemple, les eleccions sempre son el tal dimecres de Novembre, o s'investeix president dels USA tal dilluns de Gener. Podem dir que per tant ells no tenen allo de que si aquest any St Joan cau en diumenge i per tant hem de buscar alguna altra festa per a fer. Aqui es fan el primer dilluns de Setembre i aixi no te mai perdua.

A veure, com que veig que la gent esta una mica desinformada del nostre viatge per terres de california i Nevada us explicare una mica com va anar aquell parell de dies a la ciutat del pecat que es Las Vegas. De fet de pecat no en vam veure massa, nomes uns mexicans qu et donen targetes anunciant clubs de dones per anar a la nit. A mi es clar me'n donaven molts, en canvia la mama i a la Marta no els n'hi donaven cap, era molt curios. A Las Vegas una de les activitats que un hi du a terme amb mes interes es el joc, sobre tot el joc als casinos. De fet cal dir que nomes d'entrar a Nevada hi ha una ciutat que es diu Primm, i all al mig del punyetero desert tenen un super casino on para tot quisqui que no te prou espera com per anar a las Vegas, podriem dir que es com El Mamut d'Andorra, on hi paraven tots aquells que no volien ni entrar a Andorra La Vella per allo de que el transit esta fatal. Doncs es el mateix. Be, nosaltres com que som uns senyors com cal, doncs si, vam fer les milles fins a Vegas i alli ens vam plantar a un dels millors hotels de la ciutat, The Mirage, de fet es tan bo que a la peli Ocean's Eleven es un dels que roben la colla del Matt Damon i Clooney. Be, alli estavem la representacio de la familia, un cop ja instal.lats, que vam dir, ara que fem. mes que res un no podia sortir a fora perque quedaves desfet de la calor que feia, per tant, t'havies de quedar per dintre. La mama, ja venia amb la idea de jugar-se uns dolarets a la ruleta, pero amb allo de que ai que si el papa em veies etc, etc, etc. Amb aixo, que la Marti s'enganxa a una de les taules on hi jugaven una serie de personatges de peli del Woody Allen, en concret, un parell de ties que si no eren d'aquestes que fan peles pel carrer poc se li faltava, despres hi havia un parell de tius que havien vingut de congres i que per tant l'unic que busquen es una mica de diversio, ja m'enteneu, be en definitiva que mentres que la mama i jo decidiem a veure si anavem a la piscina o a menjar alguna cosa, la Marta esta enganxada a una taula mirant-se la ruleta com aquell que es mira un Rolex de Can Quera, i per mes astorament veiem que esta diguent numeros com si fos un nen de San Ildefonso que si el 24, que si el 6, el 6, el 6 el 6, no se quants cops va sortir el maleit 6. Total, que la mama, rendida per l'encert de la seva filla en l'endevinament de numeros i de la indecisio de la Marta d'esquitxar 20 dolars dels seus, li diu, te!! va!! juga-te'ls!! Li dona $20 dels de la mama i la Marta se la mira com aquell que veu un plat de cargols de Campllong i ja li dona al croupier les peles. Be, aqui estem davant del gran dilema de Las vegas, quin cony de numero sortira a continuacio, i cal encertar-lo perque sino he llençat aquelles peles que tant m'ha costat de guanyar. Total, primer comencem amb el facil, vermell o negre, ....posem negre i l'ENCERTEM!!!!! Uauuu ja tenim en comptes de $20, $40, el drama no havia fet res mes que començar, a partir d'aqui la caiguda va ser durissima, en resum, perque el ema va durar mes d'1 hora, no es broma, aquell maleit 6 que havia sortit i que haviem encertat mentres no hi teniem peles, va continuar sortint i nosaltres no li haviem fotut ni una de les fitxes, va ser tremendo. Total, crec que mes o menys ens hi vam jugar uns $50, i tots estan ara en mans dels grans de Vegas, o ves saber on,...
A part d'aixo ens ho vam passar molt i molt be, no vam comprar res perque confiavem amb la sort de la Marta, no va poder ser i el Rolex del Mirage esperara per un altre cop, perque aixo si, si guanyes, no et preocupis, perque si no ho deixes un altre cop a la taula, ho deixes a la botiga, de Vegas no hi ha ningu que marxi amb moltes mes peles de les que ha vingut, aixo es el negoci.

A partir d'aqui val la pena que parleu amb les dues protagonistes del viatge perque cal que us ho expliquin tot amb detalls. La tornada va ser entretinguda perque vam trobar força transit, i ens hi vam estar un ratet.

Fins aqui un dels episodis ja considerats mitics en els anals de la familia,

Jordi



Links to this post:

<\$BlogItemBacklinkCreate\$>

links to this post
Comments: Post a Comment

This page is powered by Blogger. Isn't yours?