<$BlogRSDUrl$>

Sunday, October 31, 2004

Halloween i altres 

Molt bones família, com anem. Bé aquí se'ns ha acabat el congrés de la Society for Neurscience 2004. Només dir-vos que em vaig cansar moltíssim, de fet em feia mal l'esquena i tot, i no us vull parlar dels peus perquè no me'ls sentia. Bé, el pòster va anar bastant bé, va venir força gent a preguntar, i va quedar molt bé. Aquesta setmana passada he aprofitat per anar a sopar amb la gent del meu antic lab que va venir a SD, i d'aquesta manera assabentar-me de totes les històries que han passat per allà. A més també ha servit per a conèixer antics membres del lab on estic ara, el que és bastant divertit. De fet el dimecres vàrem anar a sopar tots els que han passat pel lab on estic ara, o que en són part ara mateix. Evidentment no hi erem tots, però no va estar malament. Vam anar a sopar a un restaurant italià d'estil familiar, on porten molt i molt de menjar, de fet en porten massa, però això els hi agrada a la colla d'aquí.
A nivell extracurricular crec que val la pena que parlem del Ussama no?? (UBL li diuen aquí). De fet, l'UBL va fer la seva aparició a la tele americana i de tot el món el divendres i ho ha revolucionat una mica tot plegat, de fet ha tingut més ressò la seva aparició que el retorn del Clinton després de la seva operació a cor obert. A mi tot plegat em sembla com una peli d'aquestes americanes on el dolent és molt dolent al principi, i els americans al final acaben amb ell. Aquí no sabem com acabarà tot plegat, però diguem que el guió és digne de Hollywood. A més tenim les eleccions el dimarts i l'ambient està una mica escalfat. De fet ja diuen que no es sabrà el guanyador fins d'aquí a unes setmanes perquè el resultat serà molt apretat. Si voleu saber la meva opinió personal és que el Bush guanyarà fàcilment, crec que aquest dimecres ja sabrem que aquest personatge estarà a la Casa Blanca uns 4 anys més. Curiosament en un sopar que vam fer aquesta passada setmana on hi havien molts americans,algú va proposar que la resta del món hauria de poder votar en aquestes eleccions perquè també els afectava el tema, i molts dels americans van fer que sí amb el cap. Aquí el personal està una mica preocupat pel que us comentava abans de tenir el W 4 anys més, però ja se sap tothom té els líders que es mereix, més o menys. De fet, tenia pensat fer un diari de campanya, però amb el tema congressual i extres ha estat impossible, el que mirarem de fer és un diari post electoral, pot ser divertit!! De fet, els dies o setmanes postelectorals prometen ser bastant entretinguts, sobretot si guaanyés el Kerry, tot i que repeteixo, el feeling que tinc és el contrari.
Parlant d'un altre tema us comentaré que d'aquí a unes dues setmanes faré un viatge llampec a Portland, Oregon, per a veure´ns amb una gent que col·laborarem en un projecte bastant novedós. De fet us puc comentar que el tema tracta de peixos, amb els quals farem estudis genètics per a esbrinar factors implicats en la regulació del control de la ingesta de menjar. Per a entendre'ns buscarem gens desconeguts fins ara que poden estar relacionats amb la gana i/o anorèxia. Aquest és un projecte nou pel lab i el jefe va demanar que hi hauria d'haver algú que s'hi impliqués. Donada la situació actual del lab, on hi ha 3 persones marxant i 3 de noves, calia que ho agafés jo, i em fa il·lusió ja que és un tema amb el que no he treballat mai, i segur que aprendré un munt de coses que poden ser de molta utilitat. La reunió està planejada pel Novembre 15 que és dilluns, el que no sé és quants dies durarà, però no crec que siguin més de 2.

Bé, ja anirem parlant,,
Adéu


Jordi

(0) comments

Thursday, October 21, 2004

Tornarem a vèncer 

Com que no sé massa bé com començar aquest escrit, doncs bé el començo d’aquesta manera. Aquests dies han estat molt i molt atrafegats per això mateix no he tingut massa temp per a escriure res de massa bo. En aquests moments estic assegut a la taula de casa i tot està amb calma total, fins i tot el meu veí del pis de baix. Pels que no el conegueu, és un element que ara mateix no recordo com es diu, però vaja, és d’aquells que mejor no recordar e nombre, ja m’enteneu.
Ara aprofito que tinc ordinador a casa i així pc escriure una mica a fora d’hores, més que res perquè a les hores normals, últimament he estat bastant liat. Aquest dissabte comença el ditxós congrés del que ja us parlava fa una colla de mesos i tothom està bastant estressat. El meu poster estarà a punt demà, segurament. Aquests dies he après après una mica com treballa el nostre jefe, és una mica estressant, però molt excitant. De fet d’un pòster que estava bé n’hem fet un que està molt bé i a més és estàticament interessant, el que no és fàcil. Estic esperant aquests dies amb molta il.lusió perquè el congés és el de més importància nivell mundial en el camp de la neurociència, el que no està malament. Només per donar algunes dades, hi assisteixen unes 30,0000 persones, o sigui que no està malament, no??
Pel que fa a la meva vida fora del lab, podríem dir que últimament no existeix, el que es terrible, però és la realitat, que s’hi farà, espero recuperar una mica aquests dies de congrés. De fet m’havia sortit la possibilitat d’anar a San Francisco després del congrés però no podrà ser, per raons vàries. Tot i aquest petit entrebanc tenim un sopar de lab el dimarts o dimecres ara mateix no ho tinc massa clar, i el dilluns en tenim un altre del Serotonin Club en un barco de principis de segle al port de SD. Ara que us parlo de temes particulars, doncs dir que el dissabte vaig anar al cinema a veure una película que es diu: Los diarios de una motocicleta o en anglès The motorcycle diaries, està basada en un llibre escrit pel Che Guevara que narra la història d’un viatge que van fer ell un amic seu per Sudamèrica. La peli està molt i molt bé, i no sé si l’han fet per Catalunya però absolutament imprescindible. De fet no em va saber gens de greu gastar-me els $9 de l’entrada, tot el contrari, incús hi tornaria.
Hi ha moltes coses que us voldra explicar de l’últim mes que he estat en silenci literari, però no és que no ho vulgui explicar, però hi ha coses que un l’hi agrada més quedar’se-les per si mateix. Només us diré que un divendres edl mes de setembre vam veure com un ós panda caminava pel Zoo de SD i vam passar uns dels millors dies que un pot recordar en bastant de temps.

Finalment, m’agradaria comentar que aquí fa tres dies que no para de ploure, de fet el primer dia que va ploure, feia més de 6 mesos que no feia, sembla imposssible, i en canvi ara ho ha fet tres dies seguits, és gairebé inaudit per aquestes zones. Esperem que pel meeting que comença dissabte el temps millori ostensiblement, ja veurem

Fins la propera família i ja ens veurem, tot i que no serà fins d’aquí a uns quants mesos!!

Jordi

(0) comments

This page is powered by Blogger. Isn't yours?