<$BlogRSDUrl$>

Thursday, October 21, 2004

Tornarem a vèncer 

Com que no sé massa bé com començar aquest escrit, doncs bé el començo d’aquesta manera. Aquests dies han estat molt i molt atrafegats per això mateix no he tingut massa temp per a escriure res de massa bo. En aquests moments estic assegut a la taula de casa i tot està amb calma total, fins i tot el meu veí del pis de baix. Pels que no el conegueu, és un element que ara mateix no recordo com es diu, però vaja, és d’aquells que mejor no recordar e nombre, ja m’enteneu.
Ara aprofito que tinc ordinador a casa i així pc escriure una mica a fora d’hores, més que res perquè a les hores normals, últimament he estat bastant liat. Aquest dissabte comença el ditxós congrés del que ja us parlava fa una colla de mesos i tothom està bastant estressat. El meu poster estarà a punt demà, segurament. Aquests dies he après après una mica com treballa el nostre jefe, és una mica estressant, però molt excitant. De fet d’un pòster que estava bé n’hem fet un que està molt bé i a més és estàticament interessant, el que no és fàcil. Estic esperant aquests dies amb molta il.lusió perquè el congés és el de més importància nivell mundial en el camp de la neurociència, el que no està malament. Només per donar algunes dades, hi assisteixen unes 30,0000 persones, o sigui que no està malament, no??
Pel que fa a la meva vida fora del lab, podríem dir que últimament no existeix, el que es terrible, però és la realitat, que s’hi farà, espero recuperar una mica aquests dies de congrés. De fet m’havia sortit la possibilitat d’anar a San Francisco després del congrés però no podrà ser, per raons vàries. Tot i aquest petit entrebanc tenim un sopar de lab el dimarts o dimecres ara mateix no ho tinc massa clar, i el dilluns en tenim un altre del Serotonin Club en un barco de principis de segle al port de SD. Ara que us parlo de temes particulars, doncs dir que el dissabte vaig anar al cinema a veure una película que es diu: Los diarios de una motocicleta o en anglès The motorcycle diaries, està basada en un llibre escrit pel Che Guevara que narra la història d’un viatge que van fer ell un amic seu per Sudamèrica. La peli està molt i molt bé, i no sé si l’han fet per Catalunya però absolutament imprescindible. De fet no em va saber gens de greu gastar-me els $9 de l’entrada, tot el contrari, incús hi tornaria.
Hi ha moltes coses que us voldra explicar de l’últim mes que he estat en silenci literari, però no és que no ho vulgui explicar, però hi ha coses que un l’hi agrada més quedar’se-les per si mateix. Només us diré que un divendres edl mes de setembre vam veure com un ós panda caminava pel Zoo de SD i vam passar uns dels millors dies que un pot recordar en bastant de temps.

Finalment, m’agradaria comentar que aquí fa tres dies que no para de ploure, de fet el primer dia que va ploure, feia més de 6 mesos que no feia, sembla imposssible, i en canvi ara ho ha fet tres dies seguits, és gairebé inaudit per aquestes zones. Esperem que pel meeting que comença dissabte el temps millori ostensiblement, ja veurem

Fins la propera família i ja ens veurem, tot i que no serà fins d’aquí a uns quants mesos!!

Jordi

Links to this post:

<\$BlogItemBacklinkCreate\$>

links to this post
Comments: Post a Comment

This page is powered by Blogger. Isn't yours?